S’ha acabat la festa

La situació de falta de líquid de les administracions públiques està preocupant, i no poc, a moltes petites empreses que veuen com passa el temps i segueixen sense que, des d’aquestes institucions, se’ls hi abonin les seves factures pendents.

És evident que el pagament d’aquestes factures ha de ser una prioritat urgent que s’ha d’impulsar des dels diferents governs. No es pot permetre mantenir a les nostres empreses en aquesta situació d’incertesa i amb ajornaments en els pagaments tan excessius. No obstant això, convé saber on estem i conèixer les causes que ens han portat a aquesta falta de tresoreria en les administracions.

El motiu pel qual, ara, el Govern balear i, en general, la resta d’institucions públiques, estan patint importants tensions de tresoreria, és molt simple: haver gastat més del que s’ha ingressat. Si es gasta més del que s’ingressa i es van demanant préstecs per cobrir la diferència, poc a poc anem alimentant una gran bola fins que al final aquesta rebenta.

Per tant, l’única solució per millorar la liquiditat del sector públic és que les administracions comencin a caminar per la senda de l’equilibri pressupostari i a no gastar més del que es té. En definitiva, fer el contrari del que s’ha fet fins ara.

En el cas del Govern balear, és a partir de 2008 quan es comença a detectar un augment creixent dels dèficits, arribant als més de 1.000 milions d’euros de dèficit l’any 2010.

Aquests dèficits successius (gastar més del que s’ingressa) es van haver de sufragar amb un augment de l’endeutament, amb el que això implica de pagament d’interessos i amortitzacions. Així, els dèficits acumulats de 2008 i 2009 es van finançar l’any 2009 amb un endeutament que va superar els 1.100 milions d’euros. No obstant això, els més de 1.000 milions d’euros de dèficit de l’any 2010 es van finançar amb préstecs només en 470 milions, deixant-se uns 530 milions d’euros pendents de pagament a proveïdors i institucions. A aquesta xifra pendent de pagament se li ha de sumar el dèficit acumulat fins al 30 de juny de 2011, l’import del qual és superior als 500 milions d’euros.

Com es pot comprovar, l’herència rebuda per l’actual Govern és una caixa completament buida i amb més de 1.000 milions d’euros pendents de pagament a proveïdors i institucions públiques. Una situació certament dramàtica.

Aquesta concatenació de dèficits va començar a generar, ja en el 2010, importants tensions de tresoreria. Unes tensions de tresoreria que no van ser, tot i la situació, obstacle perquè se superés en més de 480 milions d’euros les partides de despesa pressupostades.

Mentre el dèficit augmentava i els ingressos disminuïen, l’anterior Govern balear seguia amb la seva política expansiva de despesa. A gastar i a gastar sense pensar que aquesta despesa s’hauria de pagar algun dia. O potser pensant que ja ho pagarien els del PP, ja ho diu la dita popular: “el que vengui darrera, que tanqui sa barrera”.

Semblava que els anteriors responsables de les finances públiques, capitanejats pel conseller Carles Manera, no s’adonaven que la seva irresponsabilitat estava provocant el col·lapse dels comptes públics i de tota la comunitat Autònoma.
Ningú se n’adonava, per posar un exemple, que els ingressos en concepte d’Impost de Transmissions Patrimonials s’havia reduït un 90%. Ningú se n’adonava que no es podia seguir gastant mentre els ingressos queien en picat?
I mentrestant, el govern d’Antich seguia en la seva festa, una festa que semblava que mai s’acabaria, com si res del que deia anés amb ells. Seguien tirant endavant sense mesurar les conseqüències del seu descontrol.

Ara que la festa ha acabat de forma abrupta i sense anestèsia, tenim la sort de comptar amb un govern responsable i seriós, disposat a sanejar els comptes públics, a retornar-los a l’equilibri pressupostari i a no gastar més del que s’ingressa.

Una cosa que si s’hagués fet fa uns anys, no ens deixaria ara en la situació de col·lapse en la que ens trobem.

Aquest procés de sanejament dels comptes suposarà sacrificis, reorganitzar l’administració, millorar l’eficiència del sector públic, en definitiva, obligarà a l’administració a fer el mateix que feia abans però amb menys recursos.

En realitat es tracta, doncs, de racionalitzar l’administració, reformar-la, fer-la més productiva, prioritzar les despeses, amb l’objectiu de donar un servei públic més eficaç i més barat.
Les últimes mesures aplicades: supressió dels plusos de productivitat, l’eliminació d’alliberats sindicals i la no contractació d’interins, són mesures necessàries, imprescindibles diria jo, per reequilibrar els comptes. Unes mesures que porten per objectiu el poder fer sostenible i assumible el nostre estat del benestar. I en aquestes estem.

Antoni Camps Casasnovas

Diputat Autonòmic del Parlament Balear