El Parlament aprova una Proposició del PP que reclama a la UE que tingui en compte la insularitat en la Política Pesquera Comuna

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat una Proposició No de Llei, presentada pel Grup Parlamentari Popular, en la que s’insta al Govern de les Illes Balears a gestionar davant l’Executiu Central la incorporació, en el nou reglament de la Política Pesquera Comuna, el fet de la insularitat i la doble insularitat, així com l’impacte que ocasiona en costos, funcionament i organització per al sector pesquer de les Balears.

Aquesta Proposició, que ha estat avui defensada per la diputada del Grup Parlamentari Popular, Asunción Pons, durant la Comissió d’Economia del Parlament, ha comptat amb el vot favorable, en dos dels quatre punts, de tots els grups polítics de la oposició.

La diputada menorquina ha destacat que de manera simultània, la Unió Europea defineix ara una nova Política Pesquera Comuna, amb la tramitació d’un nou reglament; i, a la vegada, el Govern balear redacta la de Llei de Pesca Marítima, Marisqueig i Aqüicultura. Aquesta llei, que la Federació de Confraries de Pescadors de Balears acaba de qualificar de “fita històrica per al sector pesquer professional”, integra la normativa europea, d’obligat compliment, i també el criteris de la nova Política Pesquera Comuna.

La comunitat de les Illes Balears no ha disposat mai d’una llei pròpia de Pesca Marítima, i “és per el Govern balear del Partit Popular un compromís i un objectiu d’aquest mandat”, ha dit Pons durant la seva intervenció. Aquests dos marcs legals –la nova Política Pesquera Comuna i la Llei de Pesca de Balears- definiran l’activitat del sector pesquer de les Balears, a partir d’ara i durant els pròxims anys. “D’aquí el seu impacte i importància”.

La parlamentària ha explicat que la nova Política Pesquera Comuna, que ha d’entrar en vigor el 2013, tindrà incidència en tres grans aspectes en aquesta comunitat autònoma: L’obligatorietat de transportar, dins de l’embarcació i fins el port base, tots els descarts; o sigui, la part de les captures que es torna a la mar perquè no es pot o no es vol vendre; q cada embarcació disposarà de quotes per espècies, y finalment defineix la pesca artesanal exclusivament en una eslora de 12 metres, a partir de la que serà d’obligada aplicació; però sense valorar la realitat de la Mediterrània i concretament dels pescadors de les nostres Illes.

La diputada ha afirmat que el Govern balear del Partit Popular s’ha preocupat des d’un primer moment; pel que ha presentat deu esmenes en el dictamen de ‘Propostes Legislatives sobre la reforma de la Política Pesquera Comuna’ davant el Comitè de les Regions; i el conseller Gabriel Company ha intervingut en la Conferència Sectorial de Pesca i el Consell Consultiu de Política Pesquera per a defensar les reivindicacions dels pescadors de Balears.

Pons ha recordat que el conseller Company ha exposat que els pescadors de Balears capturen diferents espècies i empren distintes arts de pesca. També ha demanat que sigui redefinit el concepte de ‘pesca artesanal’ que apareix a l’actual normativa europea, i en el seu lloc, que siguin reconegudes les particularitats de la nostra pesca artesanal.

La parlamentària ha destacat que el PP no es contrari a aquesta norma comunitària, perquè presenta aspectes molt positius. Per exemple, fomenta la traçabilitat, amb l’obligatorietat d’indicar l’origen i la data de captura, fet que afavoreix la flota de Balears, que exclusivament capturar peix del dia de primera qualitat. “Però cal actuar amb serenitat i a la vegada reclamar amb contundència –aportant raons i arguments- per a reduir els seus impactes sobre el sector pesquer de Balears”.

Pons ha remarcat alguns aspectes que es tindran en compte com són les diferents peculiaritats socials i geogràfiques, en particular la insularitat, la definició de pesca artesanal, en ser qualificada com “la practicada per embarcacions de menys de 25 metres d’eslora que pesquen amb una marea de manco de 25 hores, tornant cada dia al seu port base”, o l’aplicació d’un mecanisme que permeti establir excepcions a l’obligació de desembarcar totes les captures en tots aquells casos que, per raons d’insularitat o altres semblants, no sigui possible fer-ho, entre d’altres qüestions.