El Grupo Popular demana ajut al Consell per a que es revisi el sistema d’avaluació de les proves de català conduents a obtenir certificat oficial

La consellera Carmen Reynés considera que la Junta Avaluadora aplica un sistema massa penalitzador que provoca un alt nivell de fracàs en els resultats de les proves i a la llarga o desanima als examinands o els fa avorrir la llengua en tant llarg procés per a aconseguir l’aptitut.

• Per primera vegada un grup polític planteja la necessitat de que es revisi el sistema i que les puntuacions d’àrees aprovades es puguin reservar fins a la següent convocatòria (dins el mateix any) ben igual que es fa a l’Escola Oficial d’Idiomes.

• El Grup Popular demana també que es consolidi un ritme de dues convocatòries per any, que totes les àrees siguin puntuades, és a dir es defensa el dret del examinand a que el seu treball a les proves sigui corregit, i que es guardin les qualificaciones fins a la segona convocatòria de cada any.

• Entre d’altres qüestions, la consellera popular dóna a conèixer que la Junta Avaluadora ha asumit ja la “normalitat” d’uns nivel de fracàs com el que s’ha tornat a registrar en la convocatòria de gener de 2021, on més de la meitat dels participants no superen les proves i en tres nivells per devall del 30 per cent dels participants.

4 de maig 2020.- (adjuntem, a continuación, íntegra la proposta on es desenvolupen els arguments de les peticios que es formulen). La proposta es durà per urgència, ja que la Direcció General de Política Llingüística va publicar els resultat de les proves de gener a finals d’abril i va ser dia 1 de maig quan es publicava al BOIB una nova convocatòria de proves per el mes de setembre. En aquests moments la comissió de Cultura ja s’havia celebrat. Davant la possibilitat que es pugui modificar el sistema d’avaluació en els quatre mesos que resten fins a la realització de les proves, el Grup Popular presentarà la seva proposta per urgència a fi de que el temps no pugui ser excusa i també perquè el canvi podría estimular les inscripcions (que encara poden fer-se).

PROPOSTA D’ACORD QUE PRESENTA LA CONSELLERA DEL GRUP POPULAR CARMEN REYNÉS CALVACHE, EN RELACIÓ AMB LES CONVOCATÒRIES D’AVALUACIÓ I CERTIFICACIÓ DE CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA CATALANA.

Mitjançant el Decret 62/1989, de 8 de juny (BOCAIB núm. 76, de 22 de juny), es va crear la Junta Avaluadora de Català (JAC) amb l’objectiu d’establir i efectuar les proves per a l’obtenció de certificats de coneixements de la llengua catalana per part de la població adulta no escolaritzada. D’aquesta manera, es va instaurar un sistema d’avaluació i acreditació oficial per el que encara avui resulta imprescindible passar, per exemple, per accedir a llocs de feina de l’Administració, llevat dels casos en què la persona interessada pot accedir a altres tipus d’homologacions o reconeixements de la llengua, com per exemple en ensenyaments reglats, a través de la CIFALC, o mitjançant certificats d’altres juntes avaluadores o en processos gestionats per l’EBAP.
Cada any són milers les persones que s’examinen d’un o altre nivell en l’escala de coneixements establerta, que compren des d’una base elemental fins a un domini de la llengua (de l’A fins al C2), a més d’un nivell especialitzat en Llenguatge Administratiu.
És habitual que any rere any una part dels examinands progressin en el coneixement de la llengua i assoleixin els nivells superiors, ben igual que també succeeix que altres es conformen en arribar a determinat punt sense demostrar més interès en avançar; i encara n’hi ha d’altres que es desanimen, posposen o deixen definitivament l’aprenentatge per mor del sistema d’avaluació que s’aplica i que resulta bastant exigent. Així ho demostren els resultats, una vegada i altra.
Per a donar la mida aportam els resultats definitius de la convocatòria de gener d’enguany, que es van fer públics els passat dia 30 d’abril, i que també reflecteixen el baix nivell d’èxit dels examinands i per tant del sistema establert:
– Del nivell A2 van resultar aptes 409 alumnes (un 66,61%) dels 614 que es van presentar a tota Balears.
– Del nivell B1, tan sols aprovaren 279 examinands (un 38,75%) d’un total de 720.
– Del nivell B2, han resultat aptes 433 participants a les proves (un 27,03%) d’un total de 1.602 persones que es van presentar als exàmens.
– Del nivell C1, 516 alumnes van aprovar (un 28,67 %) de 1800 presentats.
– Del nivell C2, van passar les proves 206 (un 35,40%) de 582 presentats.
– De Llenguatge administratiu, només 86 persones foren aptes (un 28,29%) d’un total de 304 que participaren a les proves.

De 5.622 examinands només van complir amb les seves expectatives 2.147, la qual cosa suposa que ni tan sols la meitat arriben a la certificació esperada. Altres, inclús, han desistit i no s’han presentat malgrat haver fet l’oportuna inscripció. Aquesta circumstància no es pot considerar satisfactòria i més aviat hauria de ser valorada com a preocupant per la mateixa Junta Avaluadora i sobre tot per la Direcció de Política Llingüística. No és bó el nivell de desistiment com tampoc no ho és que la gent acabi avorrint la llengua pròpia en part com a conseqüència d’un sistema d’avaluació que resulta bastant punible i allunya les possibilitats d’arribar als mínims exigits. Ho explicam.
Cadascuna de les proves d’un nivell concret consta de diferents àrees i és preceptiu superar totes i cadascuna de les àrees amb una puntuació mínima de 60%, que equival a un 6 en el sistema decimal. Aquest mateix sistema regeix també i és acceptat en l’estudi de qualsevol de les llengües que ofereix l’Escola Oficial d’Idiomes, on l’idioma en qüestió també està dividit en proves de gramàtica, lectura, escriptura, comprensió de la llengua parlada i oralitat/pronunciació.
Tot dos sistemes són similars, estan sotmesos al Marc Comú de Referència de les Llengües Europees (MCER) i donen accés a certificats oficials; però s’ha de dir que el sistema reglat de les Escoles d’Idiomes, tant per ensenyaments presencials com per a proves lliures, resulta més amigable amb les persones que volen aprendre i progressar en el coneixements, com es veurà més endavant.
En les proves de la Junta Avaluadora, quan l’examinand no supera la puntuació de 60 en alguna de les àrees 1 i 2 (o les dues, segons els nivells), l’àrea d’expressió escrita queda sense correcció i això vol dir sense qualificació, la qual cosa fa que l’aspirant ni tan sols conegui si superaria aquesta part o està encara molt enfora d’arribar-hi a l’aptitut. Perdrà així també el dret i l’oportunitat de fer la prova oral i de comprovar el seu nivell en aquesta vessant del coneixement de la llengua.
A diferència del que passa a les Escoles d’Idiomes de tot el país, la conseqüència d’aquest sistema de la JAC és que l’examinand ha d’esperar una nova convocatòria i començar en el punt zero del nivell que pretén assolir, es a dir, haurà de tornar a fer totes les proves i tenir el 6 que es demana en cadascuna d’elles per arribar a l’aptitut.
El Decret 21/2019, de 15 de març, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, determina que correspon a la Comissió Tècnica Avaluadora establir els criteris de puntuació de les proves. En aquests moments aquesta comissió rebutja guardar la puntuació de qualsevol de les àrees per a properes convocatòries, amb la qual cosa les certificacions de català per aquesta via no es troben en una situació de normalitzada respecte del que succeeix amb l’estudi de llengües a l’EOI.
Convé, a més, recordar que el propi Govern balear en les previsions contingudes en la Llei 3/2007, amb la nova redacció de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública en els processos selectius d’accés i mobilitat del personal funcionari al servei de l’Administració de la CAIB regula aquests requisits. Són, així, moltes les persones que passen per les proves de català amb l’objectiu d’accedir a la funció pública, on amb poques excepcions (com la de personal estatutari i encara temporalment) s’ha d’acreditar el nivell de coneixements establert en la Llei.
Cal tenir en compte que enguany, la pròpia dinàmica de la Junta ha retardat enguany la publicació definitiva de les puntuacions (que inicialment s’havia de fer el 26 de març) fins el 29 d’abril, amb els possibles perjudicis que això hagi pogut causar a opositors i persones aspirants a altres llocs de feina.
Atés també que el passat dia 1 de maig es va fer pública una nova (la segona) convocatòria de proves de català fixada per el mes de setembre de 2021 i per tot l’exposat amb anterioritat el Grup Popular proposa al ple del Consell l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- El Ple del Consell de Menorca insta la Comissió Tècnica Avaluadora, on la institució té un representant, o si escau a la Direcció General de Política Llingüística, a modificar el sistema d’avaluació en el doble sentit de
a) Garantir que l’esforç de tot examinand ha de tenir justa correspondència en la correcció de totes les parts que ha fet de les proves, amb expressió de resultats numèrics.
b) Que en els anys en que hi hagi dues convocatòries de proves de català de la JAC, com seria desitjable i com serà a 2021, les puntuacions de les àrees aprovades es guardin per a la segona convocatòria anual de manera que l’alumne/examinand es podrà centrar en l’estudi d’aquelles àrees que no ha aconseguit superar en la convocatòria precedent.
SEGON.- El Ple del Consell de Menorca demana a la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern balear, que estudii la possibilitat de consolidar dues convocatòries anuals de les proves de català de la JAC i que aquestes quedin vinculades amb reserva de les puntuacions de les àrees aprovades, ben igual que tots els estudis reglats així ho permeten dins d’un mateix curs lectiu.