Untitled-CA
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui el projecte de Llei de Finançament dels Consells Insulars amb els vots a favor del Partit Popular i sense el suport de l`oposició.
El portaveu d`Hisenda del Grup Popular al Parlament, Antoni Camps, ha destacat que es tracta d`una llei, i és un fet constatable, que s`ha aprovat amb l`acord de tots els consells i del Govern. «Un acord plasmat en el si del Consell Financer interinsular, un acord que va ser impossible en l`anterior legislatura, tot i que a diferència d`ara, tots els consells i el Govern estaven governats pels mateixos partits. Aquest fet, que ha suposat més de dos anys de converses, reunions i negociacions, s`ha de posar en valor, no es pot menystenir o deslegitimar», ha dit Camps.
Ha recordat que es tracta d`una llei que estableix uns criteris objectius i transparents a l`hora de calcular el que correspon transferir a cada Consell Insular per a l`exercici de les seves competències.
Durant la seva intervenció, ha destacat alguns dels acords incorporats en la nova llei i que es resumeixen de la següent manera:
•Un primer acord (esmenes del PP i de Més) és la rebaixa de 4 a 2 anys en l`actualització periòdica del sistema mitjançant el recàlcul de les variables susceptibles de variació.
• També s`ha incorporat una esmena del PP i del Grup Més en la disposició addicional tercera referent al finançament del Centre de Formació del Llatzaret de Maó.
• Un tercer punt és la incorporació d`una esmena del PSIB referida a l`article 7, on s`especifica que els convenis de dependència no estan inclosos en la massa homogènia de finançament, dins de les competències de Serveis Socials. Aquesta qüestió de separació entre dependència i assumptes socials està perfectament definida en l`Estatut d`Autonomia, però, en qualsevol cas, no hi ha hagut cap problema en remarcar aquesta Llei.
Durant el tràmit parlamentari també es van aclarir algunes qüestions sobre les quals els partits de l`oposició havien dubtes i que – tal com ha manifestat el diputat menorquí – es tracta de les següents propostes:
• Una primera qüestió és l`establiment de la garantia de mínims. La garantia de mínims queda perfectament establerta en l`article 12 de la llei, de manera que aquesta queda fixada en 240.629.505,72 euros, sense que s`inclogui en aquesta garantia de mínims les competències no homogènies. Els Consells mai rebran un import per sota d`aquesta quantitat. Per arribar a aquesta quantitat, la llei estableix per a l`any 2014 un fons de convergència extraordinari de 32,5 milions d`euros que s`afegeix al fons Interinsular de Finançament de Serveis de 178,1 milions i els 30 milions del Fons de Compensació interinsular.
• Un segon tema és la proposta que fa el grup Més d`afegir una nova disposició addicional titulada «Autonomia i coresponsabilitat fiscal».
El PP va presentar un text alternatiu on es contemplava la possibilitat que els consells insulars i, fins i tot, els ajuntaments, puguin participar dels tributs propis de la Comunitat Autònoma. Aquesta possibilitat ja està prevista en la Llei reguladora de les hisendes locals, no suposa cap novetat, però s`ha incorporat una referència a la nova llei. No obstant, el PP no ha acceptat la transacció del Grup Més, ja que aquesta suposaria superar les possibilitats normatives i legals que tenim, ja que proposa que els consells puguin participar d`impostos que no són propis de la comunitat autònoma i sobre els quals no tenim competència.
Antoni Camps ha explicat que la resta d`esmenes i propostes presentades pels grups de l`oposició suposen o bé una variació dels paràmetres de repartiment i de les fórmules aprovades i consensuades entre tots els Consells Insulars i el Govern o bé suposen un increment dels fons destinats als Consells Insulars. «No podem permetre que es trenqui el consens a què han arribat els consells i el Govern, un consens que ha costat més de dos anys de diàleg i negociacions. És més, acceptaríem qualsevol altra fórmula de repartiment que tingués l`acord de tots els consells, però el que no podem acceptar és un nou repartiment que no tingui en compte l`aval de tots els consells, com són les propostes que plantegen els partits de la oposició».
«Tampoc podem acceptar un increment ni de la massa homogènia ni de la massa no homogènia, ni dels diferents fons que conformen el sistema de finançament, ja ens agradaria afegir al sistema 40 milions, o 400 milions, però no ho podem fer per responsabilitat. No farem com feien vostès, que afegien uns `bestretes` extrapressupostaris que després eren incapaços de pagar», ha manifestat Camps.
El diputat menorquí ha lamentat les crítiques de l`oposició al nou sistema de finançament quan ni tan sols han estat capaços de treballar en una alternativa. Finalment, ha dit que espera que aquesta llei tingui vocació de permanència i que perduri en el temps.