Una llei prepotent de mal pronòstic

La recent aprovació de l’avantprojecte de Llei Menorca Reserva de Biosfera per part de l’equip de Govern del Consell de Menorca és sense dubte un fet històric i per recordar. Després de la Llei del Camí de Cavalls, impulsada des de la institució, aquesta és la segona vegada que Menorca exerceix la capacitat d’iniciativa legislativa. El consens que hauria d’acompanyar aquesta futura llei s’ha vist atropellat per una minoria que, una vegada Més, actua des de la imposició i la supèrbia.

El que de moment tenim és un avantprojecte de llei esborronat que presenta molts dubtes sobre la seva pulcritud legal i, tanmateix, sobre les possibilitats d’aplicació, l’abast i les conseqüències que se’n puguin derivar d’un articulat excessiu i a la vegada inconcret com una capsa de sorpreses.

El Grup Popular s’ha aplicat a consciència, amb serenitat i rigor, en participar en totes les sessions de debat de l’avantprojecte, va fer també múltiples consultes jurídiques i fins i tot va organitzar una jornada monogràfica d’estudi fins que va tenir ben clars els conflictes legals i de competències que el text aprovat pot produir.

La sorpresa va arribar després, quan el mateix PSOE, que encapçala i suposadament lidera la institució insular, va manifestar reticències que coincidien amb les ja expressades pel Grup Popular.

No deixa de ser sorprenent que el partit que presideix el Consell aturés i frenés l’aprovació de l’avantprojecte sobre el qual plantegen dubtes dignes de considerar, tant el Govern central com la mateixa comunitat autònoma, mitjançant els seus serveis jurídics.

Cap llei important i molt manco cap norma de la transcendència que es vol donar a aquesta iniciativa –una llei estructural i plenipotenciària– hauria de gestar-se amb la precipitació que ha forçat el grup de consellers de Més per Menorca.

El seny i la serenitat han quedat ofegats per un tarannà poc conciliador, d’aquells que volen fer valer sempre la seva. Pràctiques abusives, ja les coneixem, com aquella tan inadequada que va ser modificar una llei de Carreteres per mitjà d’un decret llei per a reactivar l’economia que la covid havia deixat a l’UCI. Sempre forçant, sense rubor.

Prometen més competències, però és necessari demanar-se si saben res de gestió aquests que no han estat capaços de resoldre un tram de l’única carretera general que hi ha a Menorca? Són molts els que pensen que sí, que haurien de dimitir, per incapaços.

Idò aquests mateixos ara volen comandar el futur, a la precipitada, a la correguda, amb un avantprojecte que entra en risc de col·lidir amb l’ordenament jurídic i, en el cas de prosperar, crear un galimaties caòtic i bloquejador, entre disposicions, reglaments i normes. No hauríem de córrer tant per entrar en aquest laberint que no saben on ens condueix.

Realment fa empegueir veure la postura, les acusacions de xantatge mutu entre socis polítics, i tot aquest sainet –una comèdia d’embolic amb la impostura inclosa– de fer veure que dimitirien en bloc –consellers i satèl·lits de Més o menys predicament– deixant molt malmesa una legislatura i molt compromesa la governabilitat del Consell.

I a la vegada fa pena veure l’escassa compostura dels consellers del PSOE, amb la seva presidenta al capdavant, i de Podem. El seu poc tremp en aixafar-se i traspassar un problema que han creat aquí al Parlament balear. L’escena d’aplaudiments, de besades i abraçades, també excessiva i desproporcionada, per adornar tot el desgavell anterior i escenificar una reconciliació pretesa, és ofensiva i indignant. Quina festa!

Però ara ja sabem que a conseqüència d’aquest desbaratat procés preliminar, serà el Parlament qui dirimirà finalment com ha de ser la Llei de la Reserva de Biosfera de Menorca, que es ferma per sempre a la voluntat de Mallorca i les seves majories.

El que és urgent sempre arriba tard. Es van entretenir massa temps a convocar un procés de participació ciutadana que podríem anomenar raquític, esquifit. No han garantit ni tan sols la quantitat de doblers que hauria de rebre Menorca anualment com a compensació i estímul per a mantenir el territori i les condicions ambientals de l’illa d’acord amb l’esperit del títol de Reserva de Biosfera. Aquella premissa que aconsella compatibilitzar tota aquesta protecció amb el desenvolupament econòmic cabal, equilibrat, tan equilibrat com considerar les persones com a centre de les polítiques.

Les forces que integren el Govern de la institució –PSOE, Podem i Més– han dilapidat una voluntat inicial de consens i malbaratat també el consens històric que van compartir tots els menorquins per a la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera, l’any 1993.

Per ben situar-nos, recordarem que el Partit Popular va proposar dotar a Menorca d’una Llei de Reserva de Biosfera l’any 2019, per a fer front a nombrosos programes i solucions mediambientals dignes del territori i ajustats a les necessitats de la població. Ben igual que la ciutat d’Eivissa es va dotar d’un estatus de capitalitat pitiüsa per haver d’atendre serveis supramunicipals i rep, per això, una inversió anual milionària procedent del Govern balear i del Consell d’Eivissa.

Aquí a Menorca, hem deixat gairebé transcórrer dos mandats sense que arribi cap compensació nova. I fan falta inversions perquè aquest govern d’esquerres, que s’autoproclama pioner de quasi tot, està consentint el retard més gran en energies netes (mantenint la central tèrmica de GESA obsoleta i contaminant), conservant quatre molins de vent amortitzats i ruïnosos; entorpint tant com ha pogut les instal·lacions i activació de plaques solars (com per exemple a l’Aeroport) o posposant també la instal·lació d’un segon cable submarí que donaria solvència i tranquil·litat energètica.

Podem seguir: no troben solucions que són imprescindibles per als nuclis d’hortals que s’escampen per tots els termes municipals i causen un perjudici pels aqüífers; han abandonat la neteja i conservació de torrents i zones boscoses; han deixat de banda l’actualització de les estacions depuradores i no donen facilitats perquè totes les urbanitzacions quedin connectades a xarxa de clavegueram; han conservat com a relíquia prodigiosa, la ferralla i barracons que els americans van deixar a la cimera de l’Enclusa, prest farà trenta anys.

I fins i tot s’han oblidat durant molt de temps de la zona nucli de la Reserva, que és el parc natural de l’Albufera!

I per tots aquests incompliments i desídies demanàvem i demanam, des del PP, una llei que dugués recursos i no promeses, il·lusió i no proclames, inversions i no entelèquies, accions i no superestructures, sense conflictes, ni camarilles, ni camarades en comandita que planifiquen tant com en el conte de la lletera, que ja sabem com acaba.

Mentre l’avantprojecte arriba al Parlament i ens defuig de control, ara que ja estan més tranquils per l’estabilitat recuperada, la pròpia, i pel bé dels menorquins presents i futurs tal vegada haurien de reflexionar i trobar vies de solucions encertades, que els ciutadans esperen i els nostres governants, entre estridències i desavinences, i posades en escena, no resolen.

Ja que xerram d’una Biosfera, estaria bé que li donin una volta.

Adolfo Vilafranca
Conseller del Grup PopularUna llei prepotent de mal pronòstic

La recent aprovació de l’avantprojecte de Llei Menorca Reserva de Biosfera per part de l’equip de Govern del Consell de Menorca és sense dubte un fet històric i per recordar. Després de la Llei del Camí de Cavalls, impulsada des de la institució, aquesta és la segona vegada que Menorca exerceix la capacitat d’iniciativa legislativa. El consens que hauria d’acompanyar aquesta futura llei s’ha vist atropellat per una minoria que, una vegada Més, actua des de la imposició i la supèrbia.

El que de moment tenim és un avantprojecte de llei esborronat que presenta molts dubtes sobre la seva pulcritud legal i, tanmateix, sobre les possibilitats d’aplicació, l’abast i les conseqüències que se’n puguin derivar d’un articulat excessiu i a la vegada inconcret com una capsa de sorpreses.

El Grup Popular s’ha aplicat a consciència, amb serenitat i rigor, en participar en totes les sessions de debat de l’avantprojecte, va fer també múltiples consultes jurídiques i fins i tot va organitzar una jornada monogràfica d’estudi fins que va tenir ben clars els conflictes legals i de competències que el text aprovat pot produir.

La sorpresa va arribar després, quan el mateix PSOE, que encapçala i suposadament lidera la institució insular, va manifestar reticències que coincidien amb les ja expressades pel Grup Popular.

No deixa de ser sorprenent que el partit que presideix el Consell aturés i frenés l’aprovació de l’avantprojecte sobre el qual plantegen dubtes dignes de considerar, tant el Govern central com la mateixa comunitat autònoma, mitjançant els seus serveis jurídics.

Cap llei important i molt manco cap norma de la transcendència que es vol donar a aquesta iniciativa –una llei estructural i plenipotenciària– hauria de gestar-se amb la precipitació que ha forçat el grup de consellers de Més per Menorca.

El seny i la serenitat han quedat ofegats per un tarannà poc conciliador, d’aquells que volen fer valer sempre la seva. Pràctiques abusives, ja les coneixem, com aquella tan inadequada que va ser modificar una llei de Carreteres per mitjà d’un decret llei per a reactivar l’economia que la covid havia deixat a l’UCI. Sempre forçant, sense rubor.

Prometen més competències, però és necessari demanar-se si saben res de gestió aquests que no han estat capaços de resoldre un tram de l’única carretera general que hi ha a Menorca? Són molts els que pensen que sí, que haurien de dimitir, per incapaços.

Idò aquests mateixos ara volen comandar el futur, a la precipitada, a la correguda, amb un avantprojecte que entra en risc de col·lidir amb l’ordenament jurídic i, en el cas de prosperar, crear un galimaties caòtic i bloquejador, entre disposicions, reglaments i normes. No hauríem de córrer tant per entrar en aquest laberint que no saben on ens condueix.

Realment fa empegueir veure la postura, les acusacions de xantatge mutu entre socis polítics, i tot aquest sainet –una comèdia d’embolic amb la impostura inclosa– de fer veure que dimitirien en bloc –consellers i satèl·lits de Més o menys predicament– deixant molt malmesa una legislatura i molt compromesa la governabilitat del Consell.

I a la vegada fa pena veure l’escassa compostura dels consellers del PSOE, amb la seva presidenta al capdavant, i de Podem. El seu poc tremp en aixafar-se i traspassar un problema que han creat aquí al Parlament balear. L’escena d’aplaudiments, de besades i abraçades, també excessiva i desproporcionada, per adornar tot el desgavell anterior i escenificar una reconciliació pretesa, és ofensiva i indignant. Quina festa!

Però ara ja sabem que a conseqüència d’aquest desbaratat procés preliminar, serà el Parlament qui dirimirà finalment com ha de ser la Llei de la Reserva de Biosfera de Menorca, que es ferma per sempre a la voluntat de Mallorca i les seves majories.

El que és urgent sempre arriba tard. Es van entretenir massa temps a convocar un procés de participació ciutadana que podríem anomenar raquític, esquifit. No han garantit ni tan sols la quantitat de doblers que hauria de rebre Menorca anualment com a compensació i estímul per a mantenir el territori i les condicions ambientals de l’illa d’acord amb l’esperit del títol de Reserva de Biosfera. Aquella premissa que aconsella compatibilitzar tota aquesta protecció amb el desenvolupament econòmic cabal, equilibrat, tan equilibrat com considerar les persones com a centre de les polítiques.

Les forces que integren el Govern de la institució –PSOE, Podem i Més– han dilapidat una voluntat inicial de consens i malbaratat també el consens històric que van compartir tots els menorquins per a la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera, l’any 1993.

Per ben situar-nos, recordarem que el Partit Popular va proposar dotar a Menorca d’una Llei de Reserva de Biosfera l’any 2019, per a fer front a nombrosos programes i solucions mediambientals dignes del territori i ajustats a les necessitats de la població. Ben igual que la ciutat d’Eivissa es va dotar d’un estatus de capitalitat pitiüsa per haver d’atendre serveis supramunicipals i rep, per això, una inversió anual milionària procedent del Govern balear i del Consell d’Eivissa.

Aquí a Menorca, hem deixat gairebé transcórrer dos mandats sense que arribi cap compensació nova. I fan falta inversions perquè aquest govern d’esquerres, que s’autoproclama pioner de quasi tot, està consentint el retard més gran en energies netes (mantenint la central tèrmica de GESA obsoleta i contaminant), conservant quatre molins de vent amortitzats i ruïnosos; entorpint tant com ha pogut les instal·lacions i activació de plaques solars (com per exemple a l’Aeroport) o posposant també la instal·lació d’un segon cable submarí que donaria solvència i tranquil·litat energètica.

Podem seguir: no troben solucions que són imprescindibles per als nuclis d’hortals que s’escampen per tots els termes municipals i causen un perjudici pels aqüífers; han abandonat la neteja i conservació de torrents i zones boscoses; han deixat de banda l’actualització de les estacions depuradores i no donen facilitats perquè totes les urbanitzacions quedin connectades a xarxa de clavegueram; han conservat com a relíquia prodigiosa, la ferralla i barracons que els americans van deixar a la cimera de l’Enclusa, prest farà trenta anys.

I fins i tot s’han oblidat durant molt de temps de la zona nucli de la Reserva, que és el parc natural de l’Albufera!

I per tots aquests incompliments i desídies demanàvem i demanam, des del PP, una llei que dugués recursos i no promeses, il·lusió i no proclames, inversions i no entelèquies, accions i no superestructures, sense conflictes, ni camarilles, ni camarades en comandita que planifiquen tant com en el conte de la lletera, que ja sabem com acaba.

Mentre l’avantprojecte arriba al Parlament i ens defuig de control, ara que ja estan més tranquils per l’estabilitat recuperada, la pròpia, i pel bé dels menorquins presents i futurs tal vegada haurien de reflexionar i trobar vies de solucions encertades, que els ciutadans esperen i els nostres governants, entre estridències i desavinences, i posades en escena, no resolen.

Ja que xerram d’una Biosfera, estaria bé que li donin una volta.

X
Send this to a friend