Paraules i realitats en polítiques socials

Encara tenc molt present aquella imatge de principi de legislatura en la que grups de discapacitats i diferents associacions que fan feina en favor dels més necessitats, es manifestaven a les portes del Parlament exigint que el Govern els pagués el que els devia.

Eren les conseqüències ben visibles de la catastròfica gestió econòmica del Pacte de Progrés. Més de 1.600 milions d’euros es devien als proveïdors, a petits empresaris i autònoms, i també, i això és lo vergonyós, a associacions com les que es manifestaven davant el Parlament.

L’altra imatge és la del passat dia 3 de desembre quan el Parlament, per unanimitat, va aprovar la modificació dela Lleide Serveis Socials. Una jornada on els mateixos que a principi de legislatura estaven indignats amb el Govern perquè no podien cobrar, apareixien donant abraçades i agraint la gestió realitzada en benestar social a la consellera, Sandra Fernández, i a altres membres del govern i diputats.

Han passat just dos anys i mig i la situació en benestar social ha canviat de forma clara i rotunda. Tot i que la situació segueix sent molt complicada per a moltes persones, les necessitats es multipliquen i, ho hem de reconèixer, mai hi haurà suficients recursos per fer front a tantes situacions de pobresa i exclusió social; la diferència substancial és el canvi d’actitud de l’actual Govern davant aquesta greu situació, en comparació a la que tenia l’anterior govern del Pacte.

Quan a l’any 2010 la taxa de pobresa a Balears era del 20,6% i s’havia quasi triplicat l’atur, la resposta del govern del Pacte davant aquella dramàtica situació va ser reduir un 2,5% el pressupost en benestar social, i això que a l’any 2010 hi havia 396 milions d’euros més de disponibilitat econòmica del que tindrà l’actual govern a l’any 2014. Aquesta forma d’afrontar els problemes socials contrasta amb l’actitud de l’actual govern, que davant la situació de crisi econòmica, prioritza els recursos i augmenta més d’un 8% el pressupost de benestar social respecte a 2013 i més d’un 30% respecte a 2010. Amb molt menys recursos, aquest govern dedica més doblers que mai a les partides de Benestar Social.

Basten només algunes dades per posar en dubte la pregonada i magnificada sensibilitat social de l’esquerra i de l’anterior govern. Per exemple, la renda mínima d’inserció s’ha incrementat un 152%, ha passat de 2.950.000 euros amb el Pacte de Progrés a 7.450.000 euros de l’actualitat. Un altre exemple, les partides del Pla de prestacions bàsiques han augmentat un 225%, passant dels 3.700.000 euros en temps del Pacte als 8.900.000 euros d’ara. La línea de subvencions a entitats socials s’incrementa un 20% en relació a lo que rebien a l’anterior legislatura.

Per altra banda, en el 2013 s’ha destinat a la nòmina de dependència un total de 41 milions d’euros, xifra record a aquesta comunitat, un 28% més del que es destinava a l’any 2011. Avui s’atenen en el sistema de dependència més usuaris que mai. En el darrer any s’han augmentat 1.172 nous beneficiaris amb prestacions. I tot això amb una diferència substancial: que ara es gasta tot el que es pot pagar i abans hi dedicaven menys recursos i els deixaven sense pagar.

Les polítiques socials també tenen el seu reflex a altres conselleries, és el cas de l’increment del 33% en les ajudes de menjador escolar, o del Pla de Vivenda Social del IBAVI que dóna solució a les persones que han sofert un desnonament, o de l’increment del 20% de la dotació per a l’integració laboral de les persones amb discapacitat, tant en el mercat ordinari de treball com en el mercat protegit dels centres especials d’ocupació.

Està ben clar que l’anterior govern va utilitzar l’acció social només com a mètode propagandístic, per fer-se una foto i omplir una pàgina del diari. Ara, en canvi, tenim un govern que actua des de la responsabilitat i que està posant més recursos que mai a benestar social, precisament en el moment en que menys doblers hi ha; un esforç que demostra que la prioritat d’aquest govern són les persones, en especial les més necessitades.

Antoni Camps Casasnovas

Diputat autonòmic del Partit Popular

Portaveu dela Comissiód’Hisenda i Pressuposts