Menorca perd amb l’ecotaxa, el fiasco del repartiment
La passada setmana vam conèixer com quedarà la distribució de la recaptació de l’ecotaxa i quins projectes es finançaran per illes. Lamentablement veim com, una vegada més, no s’han tingut en compte els interessos de Menorca, sent l’illa menys beneficiada en el repartiment, a banda del menyspreu que s’ha fet a tots els municipis, després de no haver estat incorporats els seus projectes en el pla d’inversions del Govern per 2017.
En primer lloc, veim atordits com no es compleixin els acords de ple i no es manté la proporcionalitat que des d’un inici havia defensat el Consell Insular de Menorca en la repartició de l’ecotaxa, que finalment suposa un 13% del total de la recaptació enfront del 19% que rebrà Eivissa.
En el mes de febrer del 2016 la presidenta del Consell Insular de Menorca defensava un 12% per Menorca enfront del 13% que en principi li pertanyia a Eivissa. És més, en les 2 úniques al·legacions presentades pel CIMe, proposaven que la distribució de la recaptació de l’ecotaxa es basés, com a mínim, en la quota de distribució de la Llei de Finançament de Consells Insulars. Per tant, primer incompliment.
I és que mentre Menorca es conformava amb el tant per cent que el Govern havia decidit, Eivissa reclamava major pes en el repartiment. El resultat: Eivissa ha aconseguit passar d’un 13% a un 19%, en canvi l’augment de Menorca tan sols ha estat de l’1%.
Tanmateix, si l’equip de govern del Consell Insular de Menorca del Partit Popular, en el passat mandat, hagués mantingut el mateix criteri que ha mantingut la presidenta Salord amb l’ecotaxa, avui no tindríem l’actual Llei de Finançament de Consells i, seguint aquest criteri conformista, s’hauria pogut acceptar el traspàs de promoció turística, la qual cosa no vam fer perquè anava en perjudici de Menorca.
Fins avui, els diferents governs del Consell Insular de Menorca, independentment del seu color polític, havien defensat un repartiment equitatiu entre les illes de Menorca i Eivissa, ja fos quant a distribució de recursos com per representació institucional, malauradament veim com aquesta serà l’avantsala del que ens podem trobar amb els doblers que han d’arribar del traspàs de la promoció turística.
Però aquest no és cap invent del Partit Popular. L’any 1983 s’aprovava el primer Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Va ser en aquell moment quan es va establir un repartiment que equiparava el mateix nombre d’escons i recursos per les illes ‘menors’ amb l’objectiu que la suma de Menorca i les Illes Pitiüses fos igual a la de Mallorca. Des d’aleshores, sempre s’ha respectat aquest ‘principi’ d’igualtat entre Eivissa i Menorca, fent una distribució de recursos similar.
És evident que el repartiment dels recursos de l’ecotaxa no ha estat ben negociat ni defensat pel Consell Insular de Menorca. Un fet al qual hem d’afegir la crítica unànime dels ajuntaments, donat que se’ls va obligar a elaborar i presentar projectes amb un termini d’un mes, per finalment, haver estat rebutjats. En alguns casos, inclús van haver de destinar doblers per la redacció dels projectes, per manca de temps i previsió en el termini de presentació d’aquests.
Baix el nostre entendre, no n’hi ha prou amb lamentar que els ajuntaments no rebin res, cal plantar-se i defensar els interessos de tots, el Govern ha cercat la via més fàcil, eliminant a tots els ajuntaments en el repartiment, però el que cal fer és treballar per consensuar els temes, arribar a acords, en comptes d’imposar i acceptar imposicions.
Governar és prendre decisions, negociar, i moltes vegades no és una tasca fàcil, ni agradable, ja que suposa haver de dur la contrària a organismes superiors, però amb un objectiu principal: vetllar pels interessos de Menorca i les seves institucions, i sobretot, aconseguir acords beneficiosos que situïn a Menorca en el lloc que li correspon.
Aquesta és la tasca que hauria de fer l’equip de govern del Consell de Menorca, i en concret, la seva presidenta. L’ecotaxa ja va ser implantada amb un alt nivell d’improvisació, i el repartiment de la recaptació ha estat un altre exemple del modus operandi dels governants actuals: improvisació i falta de projecte.
Pilar Pons Faner
Consellera del Grup Popular del CIMe