Les reformes del present, garanties de futur

Nosaltres els joves hem tingut que viure una de les crisis econòmiques més dures de la història. Una crisis que tots estem pagant i que desgraciadament no serà fàcil d’arreglar.

 

Amb més de 5 milions d’aturats al nostre país, la taxa d’atur juvenil supera el 50% i suposa més del doble de la mitja europea. Davant d’aquestes xifres no podem més que demanar solucions, però solucions reals de present i de futur, ja no serveixen “els parches” transitoris al estil pla E, ni tampoc les injeccions milionàries tipus “cheque bebé”. Ara volem solucions que puguin mantenir l’Estat de benestar que tants anys ens ha costat aconseguir.

 

Sabem i som conscients de que la situació d’Espanya, de Balears i de Menorca és molt crítica. N’hi han que estan cansats d’escoltar parlar de deute i és veritat nosaltres també estem cansats. Estem cansats de veure cada dia com surten noves factures pendents d’abonar, cansats de veure projectes acordats amb partides pressupostades que han desaparegut, cansats de veure irregularitats que han provocat indemnitzacions milionàries. Estem cansats del despilfarro i de veure que durant els últims anys, tant en temps de bonança com en temps de crisi, s’ha gastat sense control, i ara toca assumir responsabilitats.

 

Sabem que seguir parlant de deute no ens ajudarà a sortir de la crisis, però no podem criticar cada una de les mesures que pren aquest Govern sense saber els motius pels quals es prenen. I els motius són aquests:

 

L’anterior Govern d’Espanya ha deixat un deute de gairebé 700.000 milions d’euros que obliga a pagar 30.000 milions a l’any només d’interessos.

Ha deixat un dèficit anual de gairebé 100.000 milions que obliga a presentar un Pressupost amb menys diners per a tots els ministeris.

Ha deixat una herència de milions d’aturats als quals es destinen gairebé 30.000 milions a l’any en prestacions.

Ha deixat un deute de 15.000 milions en Sanitat.

Ha deixat un sistema educatiu amb el major fracàs escolar d’Europa.

Aquest any, Espanya haurà de buscar en els mercats qui li presti 180.000 milions d’euros per finançar el dèficit i refinançar el seu deute. Això ens posa en una situació tremendament vulnerable. Aquesta dependència dels mercats financers ens debilita enormement.

 

Estem parlant de dades reals, dades que es tradueixen en una reforma dràstica de totes les administracions públiques a base d’austeritat i de criteri en la inversió. Les polítiques que s’estan aplicant són dures, ho sabem, però són realistes, i tenen un objectiu molt clar, que és el de posar ordre i coherència pel bé de tots i pel futur de tot el territori. S’ha demostrat que una major despesa no significa un millor servei. De fet, en matèria d’educació, Espanya es troba, al costat de Portugal, Itàlia, Eslovènia, Txèquia, Àustria i Luxemburg, en el grup de països de l’OCDE que té ràtios alumnes/professor baixes i baix rendiment. En contrast amb França, Alemanya, Països Baixos, Estònia o Regne Unit, que tenen ràtios altes i alt rendiment acadèmic. No es poden fer miracles, s’ha de racionalitzar la despesa i promoure la reactivació de l’activitat econòmica.

 

Un exemple molt clar és el pla de pagament a proveïdors. 177.000 proveïdors, en la seva majoria pimes, cobraran factures pendents de pagament per valor de 9.2 bilions d’euros. El nostre país està bàsicament compost per petites i mitjanes empreses, que han estat les que han generat feina i que en molts casos s’han vist abocades a tancar a causa dels impagaments. El Govern ha destinat 22.000 milions d’euros a una línea ICO per a pimes i 40 milions per a que els emprenedors puguin posar el seu negoci en marxa. Ha augmentat les bonificacions a la contractació fins als 2.600 milions d’euros. Les empreses que contractin al seu primer treballador menor de trenta anys poden deduir-se 3.000 euros. La contractació indefinida de joves i aturats de llarga durada es bonifica amb 3.600 i 4.500 euros respectivament.

 

Aquestes també són dades reals, dirigides al estímul econòmic i dirigides a incentivar la creació de llocs de feina. Nosaltres no perdem l’esperança perquè sabem que Espanya, Balears i Menorca pot sortir d’aquesta crisis, perquè ja ho ha fet, i ho tornarem a fer. Però seria enganyar-nos si penséssim que ho aconseguirem sense esforços.

 

 

 

David Amer

Javier López

Angela Rovellada

Noves Generacions de Maó

X
Send this to a friend