El Parlament instarà al Govern Central a aprovar la modificació de les Lleis d’Estabilitat Pressupostària

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui una Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari Popular a través de la qual s’instarà al Govern de l’Estat a aprovar la modificació de les Lleis d’Estabilitat Pressupostària per garantir la sostenibilitat de les finances públiques.

 

El Grup Parlamentari Popular vol que l’elaboració, aprovació i execució dels pressuposts de les Administracions Públiques, i de les entitats públiques empresarials, societats mercantils i altres ens de dret públic vinculades o dependents d’alguna administració, ja sigui de l’Estat, de les Comunitats Autònomes, o de les entitats locals; es realitzi en un marc d’estabilitat pressupostària, d’acord amb els principis derivats del Pacte d’Estabilitat i Creixement.

 

També demana que les situacions excepcionals de dèficit pressupostari hagin de ser justificades mitjançant l’exposició de les causes que ocasionen i la identificació dels ingressos i despeses que les produeixen, i que requereixin de la formulació d’un Pla Econòmic – Financer de sanejament a mig termini per a la seva correcció.

 

Per últim insta a que l’objectiu d’estabilitat pressupostària hagi de contenir els límits de despesa i endeutament per a totes les Administracions Públiques i empreses públiques vinculades a elles.

 

D’acord amb les dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, l’any 2009 es va tancar amb un dèficit del 11,1% del PIB en el conjunt de les Administracions Públiques, el major de la nostra història, a pesar de que les previsions del Govern eren del -1,9%. Només en dos anys, la Hisenda Pública espanyola ha passat d’enregistrar un superàvit del 1,9% a l’any 2007 a un dèficit de l’11,1%, és a dir, 13 punts de diferència.

 

A pesar de la impressió que pretenia donar el Govern Central, aquest fort deteriorament dels comptes públics no només s’ha degut a l’efecte dels “estabilitzadors automàtics” sinó que, fonamentalment, s’ha degut al component discrecional, a través d’una successió de plans d’estímul de nul·la efectivitat sobre l’activitat econòmica i l’atur, i que han representat 10 punts del total del 11,1%, segons estimacions del propi Govern en el Programa d’Estabilitat. De fet, a pesar del desorbitat augment de la despesa pública, l’economia espanyola és l’única gran economia europea que ha seguit en recessió durant l’any 2010 i la que enregistrarà creixements més moderats en els propers anys.

 

La necessitat de finançar aquest dèficit creixent ha casi duplicat en 4 anys el deute de les Administracions Públiques, des de 380.360 milions d’euros a  l’any 2007 fins els 735.420  milions d’euros a l’any 2011.

 

Aquest profund deteriorament dels comptes públics, un dels més ràpids de la Unió Europea, a causa de la dramàtica caiguda dels ingressos tributaris i de l’augment descontrolat de la despesa pública, ha posat en risc la sostenibilitat de les finances públiques. La gravetat de la situació financera de l’economia espanyola ha arribat a desencadenar episodis recurrents de crisi de deute sobirana que, units a la d’altres països perifèrics de la Unió Europea, han amenaçat l’estabilitat de la moneda única.

 

Tot això, ha forçat al Govern a dissenyar una senda de consolidació fiscal, que, si bé a l’any 2010 s’ha correspost pràcticament amb la dada d’execució del pressupost, -9,2% del PIB, podem albergar serioses dubtes de que en els propers anys es pugui complir, a no ser que s’introdueixin mecanismes que impedeixin la laxitud i les desviacions pressupostàries sistemàtiques característiques d’aquests anys passats, tant a nivell de l’Estat com de les Hisendes Territorials.

 

És, per aquest motiu, que el diputat del Grup Parlamentari Popular, Antoni Camps, ha demanat avui durant la seva intervenció en el ple del Parlament Balear, que de manera molt urgent s’adoptin mesures eficaces i decidides de control de la despesa pública i d’austeritat en l’actuació de totes les Administracions Públiques, que posi fi a aquesta dinàmica de creixement descontrolat de la despesa pública i que, d’aquesta manera, es recuperi la cultura i el compromís amb l’estabilitat pressupostària com a element essencial de credibilitat i creixement econòmic sostingut, recuperant  les normes que el van fer possible i que el Govern socialista va flexibilitzar.

 

Aquest compromís amb l’estabilitat pressupostària va ser assumit de forma explícita per tots els Caps d’Estat i de Govern de la zona euro, en el passat Consell europeu de dia 11 de març, com un objectiu irrenunciable en el marc del Pacte per l’euro. De forma específica, tots els Caps d’Estat, inclòs el President del Govern espanyol, es van comprometre a incorporar les normes pressupostàries de la Unió Europea, establertes en el Pacte d’Estabilitat i Creixement, a la legislació nacional, assegurant-se que el vehicle jurídic escollit tingués caràcter vinculant suficientment sòlid que assegurés la disciplina fiscal a tots els nivells administratius.

 

No obstant això, a pesar de signar aquest compromís a Europa, el President del Govern d’Espanya va rebutjar el passat mes de maig en el Parlament espanyol, per segona vegada en aquest any, la proposta de modificació de les Lleis d’Estabilitat Pressupostària que va presentar el Partit Popular, posant en evidència la seva dubtosa  voluntat de complir el compromís assumit a Europa amb la disciplina fiscal.

 

El diputat Antoni Camps asegura que tots som conscients de que en la gestió dels pressuposts públics hi ha dos models clarament diferenciats i, fins i tot, enfrontats entre si. “Un, el que defensen els partits d’esquerres, basat en l’augment de la despesa, del dèficit i de l’endeutament,… i que han aplicat sense miraments aquí, a Balears, fins el darrer suspir del seu mandat.  I l’altra, el que defensa el Partit Popular, basat en un model d’estabilitat pressupostària: d’austeritat en la despesa pública, de control estricte dels pressuposts, d’adaptar les despeses als ingressos, de control del dèficit, etc”.

 

El model que ha aplicat l’esquerra a nivell de tota Espanya i també aquí, a les nostres illes, és un model insostenible a mig i llarg termini, ha dit Camps. “No podem fer dependre el nostre estat del benestar en el dèficit i en l’endeutament. Això pot anar bé uns anys, però amb el pas del temps es fa cada vegada més difícil mantenir el nivell de despesa, la bolla es fa cada vegada més i més grossa, fins que acaba explotant; qué és el que ens ha passat. Aquest tipus de política ha posat en greu perill la supervivència del nostre estat del benestar”.

X
Send this to a friend