El Parlament aprova una Proposició del GPP que pretén una planificació equitativa i de qualitat dels mapes escolars de Balears

El Grup Parlamentari Popular ha presentat avui una Proposició No de Llei, que ha quedat aprovada per unanimitat de tots els grups polítics, en la que s’insta al Govern balear a exposar en el Parlament els mapes escolars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

El diputat del Grup Parlamentari Popular, Manuel Monerris, ha explicat que la planificació escolar és un dels elements primordials de la programació general de l’ensenyament perquè els seus efectes incideixen molt directament sobre la ciutadania en general.

Considera que els canvis que s’estan produint en la nostra societat al llarg d’aquests anys fan necessari, una vegada més, l’adequació de la demanda escolar a l’oferta que ha de donar la nostra comunitat autònoma i per tant l’elaboració d’un mapa escolar de les Illes Balears.

Tal i com ha assegurat Monerris, la planificació d’aquesta oferta s’ha de dur a terme a partir d’un objectiu fonamental que la conselleria d’Educació i Cultura ha d’assumir  com a principi bàsic i prioritari: “aconseguir una millora de la qualitat de l’educació”.

Aquesta millora segons el parlamentari menorquí, “ha de poder arribar a tothom sense cap tipus d’exclusió i ha d’anar encaminada a cobrir la demanda actual i en perspectives a anys vista”.

Monerris ha destacat que aquests principis són compartits amb tots els països del nostre entorn, i es resumeixen en els següents objectius educatius plantejats per la Unió Europea:

• Millorar la qualitat i eficàcia dels sistemes educatius, millorar la capacitació dels docents, desenvolupar les aptituds necessàries per la societat del coneixement, garantir per a tothom l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, augmentar els estudis científics, tècnics, artístics, tot aprofitant al màxim els recursos disponibles.

• Facilitar l’accés generalitzat als sistemes d’educació i formació, el que suposa un entorn més obert d’aprenentatge, i promoure a tota la població activa la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

• Potenciar els lligams amb la vida laboral, amb la investigació i amb la societat en general, desenvolupar la millora de l’aprenentatge d’idiomes estrangers, incentivar la mobilitat i els intercanvis entre els països del nostre entorn.

El diputat ha fet especial incidència en el compliment efectiu del dret a l’educació a partir dels següents principis:

• Garantir la plena escolarització de tota la població en les etapes educatives que comprenen l’ensenyament obligatori i assegura la llibertat d’elecció de les famílies.

• Promoure en les etapes no obligatòries totes les mesures necessàries per assegurar l’escolarització conforme a les demandes dels pares.

• Evitar que cap circumstancia d’ordre socioeconòmica sigui un impediment o una dificultat per l’accés o la continuïtat es els estudis.

• Atendre les demandes de les famílies, facilitar el seu dret d’elecció i garantir una oferta plural seran criteris basics en la programació de les places escolars.

Monerris ha incidit en que un dels trets definidors de la planificació escolar ha de ser l’adaptabilitat a la realitat, en termes de transformació positiva d’aquesta realitat. Aquest tret distintiu possibilita la incorporació de les aportacions que, des dels sectors interessats, puguin ser efectuades des d’àmbits aliens a l’administració educativa. Així, els sectors participants en la programació general de l’ensenyament han de ser els primers en fer la seva acció contributiva al disseny d’aquesta planificació. Els òrgans consultius i de participació – Consell Escolar de les Illes Balears, consells escolars insulars, consells escolars municipals- hauran de ser elements fonamentals en l’elaboració de la planificació escolar de les Illes Balears.

El Parlamentari creu que durant el procés també han de ser elements actius, a través de llurs aportacions, els òrgans i organismes de l’Administració local –consells insulars, ajuntaments -, els sectors socials de l’ensenyament i els col·lectius en representació dels pares i les mares dels alumnes.

“Caldrà així mateix incorporar a la planificació i, per tant a l’àmbit de la consulta i el debat, la previsió d’oferta d’altres ensenyaments com puguin ser: la formació professional –amb especial esment a les funcions del Consell de Formació Professional de les Illes Balears -; els ensenyaments de règim especial, com els de música i dansa, els d’art i disseny o l’ensenyament d’idiomes; o bé l’educació especial o l’educació de persones adultes que, en cada cas, requeriran consultes amb les institucions més representatives de cada camp”, ha dit Monerris.

El diputat apel·la al consens i recorda que només des de la participació, entesa en un sentit ampli i cooperatiu, podrà servir la planificació escolar per establir, progressivament, un sistema educatiu equilibrat i de qualitat.

Com a conclusió, ha afirmat que aquest document s’ha d’elaborar tenint en compte els principis exposats i amb la intenció de que la informació treballada arribi a tots els sectors de la comunitat educativa, per tal de poder compartir i negociar totes les actuacions que s’hauran de decidir i dur a terme, perquè tota la població involucrada de les Illes Balears, puguin assolir al màxim els objectius de qualitat i equitat en l’educació de tos els ciutadans de la nostra Comunitat Autònoma.