El Parlament aprova la primera Llei Agrària de Balears amb el consens de tot el sector

La primera Llei Agrària de Balears, que constitueix l`actuació prioritària del Govern del PP per al sector agrícola-ramader de les illes durant aquesta legislatura, ha quedat aprovada aquest matí pel ple del Parlament. «Era un compromís contret pel president José Ramón Bauzá que s`ha complert», ha subratllat la diputada Asunción Pons, portaveu d`Economia del Grup Popular i coordinadora de la ponència parlamentària d`aquesta Llei.

«És una llei que ordena i regula l`activitat agrícola-ramadera, no és una llei urbanística; i contràriament a les afirmacions de l`oposició, que repeteix la mateixa crítica que el GOB, no fomenta una nova bombolla immobiliària ni propicia cap especulació perquè no modifica la normativa d`habitatge i no li dóna cap avantatge «, ha defensat Pons.

«Manté i respecta tant l`esperit com la lletra de la Llei del Sòl Rústic de 1997, el decret 147/2002, redactat per l`exconseller del PSM Mateu Morro, així com l`exigència de parcel·la mínima de 14.000 metres quadrats», ha explicat Assumpció Pons. La diputada ha destacat que «en canvi, possibilita la reconstrucció del patrimoni rural ja existent en permetre la recuperació d`aquestes construccions rurals, moltes d`elles avui abandonades per normes que prohibeixen qualsevol obra en rústic».

Asunción Pons ha indicat que la Llei Agrària únicament permet instal·lacions de nova planta destinades a usos agraris, sempre que es justifiquin amb producció pròpia en finques amb activitat. «És una llei restrictiva -ha assenyalat- perquè legalitza les instal·lacions per a aquests usos, sempre que s`hagin construït abans de la Llei 1/1991, estiguin situades en explotacions agràries en funcionament, i sense expedient urbanístic incoat».

Un altre aspecte que ha destacat és que els usos agraris tenen el caràcter d`admesos sempre que estiguin vinculats amb l`agricultura i la ramaderia, i expressament reconeguts com a activitat complementària. Asunción Pons ha declarat que «la gran novetat i la gran millora que introdueix aquesta llei consisteix que elimina burocràcia en substituir la declaració d`interès general per la declaració responsable; simplifica els procediments, però amb ple respecte a les competències dels Consells insulars «. També recupera l`esperit inicial dels agroturismes, que ja havien estat definits en els anys 70 com a activitat complementària per a l`agricultura.

Acord

La diputada menorquina ha afirmat que el primer objectiu d`aquest marc legal que, per primera vegada, ordena i regula tota l`activitat agrícola-ramadera a Balears consisteix a «donar instruments al sector, no subvencions ni ajudes, perquè els titulars d`explotacions agràries siguin capaços de generar rendes dignes que, com a mínim, cobreixin els costos d`explotació i manteniment de les finques «, ha declarat.

En segon lloc, ha destacat, «exigeix a l`Estat i a la Unió Europea el reconeixement del fet insular i la compensació dels sobrecostos d`insularitat. A més, obliga el Govern a consignar en els pressupostos autonòmics les dotacions necessàries per al cofinançament de la PAC (Política Agrària Comunitària), el PDR (Pla de Desenvolupament Rural) i altres programes d`impuls i millora. Per tant, es garanteixen els pagaments de les ajudes de la Unió Europea i s`evita el risc de perdre aquest finançament complementària «.

La portaveu d`Economia ha subratllat que «la Llei Agrària neix fruit del consens aconseguit pel Govern amb totes les organitzacions professionals agràries, després de mesos de negociacions liderades pel conseller d`Agricultura, Gabriel Company, que ha incorporat les aportacions efectuades tant pels Consells insulars com les OPAS de les illes «. De les propostes presentades per les associacions, Pons ha subratllat les relatives a les activitats complementàries agroturístiques de diversificació agràries a través del subsector equí, que a Menorca gaudeix d`una gran tradició i serà incentivat a través de la Llei.

«Aquesta primera Llei Agrària de Balears dóna resposta -ha explicat- a demandes tan importants com la comercialització directa dels productes agraris, que ara ha quedat regulada, i es podrà dur a terme directament des de les finques; l`aprofitament del sector forestal com a activitat agrària, amb l`impuls a la producció de biomassa; inclou mesures de suport al cooperativisme; i per primera vegada s`ordena la gestió de les escombraries orgàniques, de manera que les explotacions ramaderes han de tenir un sistema d`emmagatzematge «.

Esmenes acceptades

Asunción Pons ha lamentat que «el PSIB-PSOE torni a faltar a la veritat, perquè contràriament al que s`ha afirmat pel diputat Marc Pons que el projecte de llei arriba a l`aprovació definitiva amb 300 esmenes vives, durant les quatre reunions de ponència i comissió han estat acceptades i incorporades íntegrament 16 esmenes, de les quals 7 són del Grup Socialista, una de Més i 8 del PP; i han estat introduïdes parcialment quatre del PSOE, que han estat transaccionades, el que posa de manifest la voluntat d`acord del Grup Popular «. El PP estava disposat a aprovar altres esmenes, però no ha estat possible en no acceptar el PSOE el text transaccional.

També han estat retirades, durant el tràmit parlamentari, 24 esmenes, 20 del Grup Més i 4 del Grup Socialista. El PP valora la diferent actitud del diputat Miguel Ángel Mas, de Més, que ha retirat aquelles esmenes que sol·licitaven la supressió íntegra de diversos articles. «Per tant, menteix Marc Pons en donar unes xifres que no es corresponen amb la realitat del treball realitzat». «Tal com recull el dictamen de la Comissió, han quedat rebutjades aquelles esmenes que pretenien restar eficàcia, desvirtuar i buidar de contingut una llei que modernitza i dóna l`impuls que necessita l`agricultura i l`activitat rural de Balears per ser un sector rendible, innovador i competitiu «, ha declarat Asunción Pons.