Valoració des PGOU de Ciutadella i al.legació des Grup Popular.

El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’un municipi és un instrument de cabdal importància, no només des del punt de vista urbanístic, sino també econòmic i social, tota vegada que regula i condiciona la configuració de la ciutat i del terme municipal, i el seu desenvolupament.

El planejament urbanístic i territorial ha d’incloure solucions tècniques als problemes o situacions que es vulguin regular i resoldre, que son molt respectables, però també ha de ser una proposta política, una manera d’entendre la ciutat i la seua dinàmica social. Pel que fa a les propostes i solucions tècniques, tot i ser molt respectables les que conté aquesta revisió del PGOU, entenem que no s’ha tingut prou en compte els professionals de l’arquitectura i l’urbanisme de Ciutadella; i pel que fa a la proposta política, tot i que s’ha produït un procés de participació ciutadana, entenem que no s’ha gestionat adequadament un acord polític entorn al Pla.

Per a esmenar i resoldre tot açò, en la nostra opinió encara hi som a temps, ja que proposarem la suspensió de la tramitació de la revisió del PGOU i que es procedeixi a un replantejament.

Respecte del plantejament i del contingut del nou PGOU de Ciutadella, redactat per diversos tècnics, presentat per l’actual equip de govern municipal,aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament el 20 de desembre de 2018 (BOIB de 8 de gener de 2019) i actualment en exposició pública (fins el 8 de març de 2019), per a la presentació d’al·legacions, volem fer les següents consideracions:

Es bassa en una previsió de creixement demogràfic desmesurat, feta segons les estadístiques dels darrers anys sense tenir en compte els factors socioeconòmics que l’han condicionat, i que el poden condicionar en el futur. Així, preveu que en 12 anys Ciutadella tindrà uns 12.000 habitants més i 3.000 vivendes mes. Si tenim en compte que el creixement natural és pràcticament zero i que no es preveuen activitats que provoquin l’arribada massiva de nouvinguts, lo més probable és que la població es mantengui estable o tengui un creixement molt moderat durant els propers anys.

Lligat a les previsions anteriors, el Pla estableix noves centralitats edificatòries, és a dir, noves zones a la perifèria on es preveuen construccions per acollir el creixement de la població. Açò és, per una banda una previsió que no s’ajusta al creixement que es pot produir, i per l’altra un plantejament que romp amb la configuració del poble fruit de la dinàmica que s’ha donat històricament a Ciutadella, que ha crescut de forma concèntrica entorn al nucli antic i al port, teixint, en general, una ciutat harmònica i ben dimensionada. És més adequat possibilitar la densificació de les zones ja edificades, sempre dins d’uns límits que no alterin la configuració de la ciutat, ja que açò és més factible que la creació de noves zones, evita la dispersió de la població i al mateix temps afavoreix l’activitat dels ciutadans en els perímetres actuals. Hi ha normes en el Pla, com per exemple la regulació de les alçades i del nombre màxim de plantes, que dificulten la creació de nous habitatges a les zones ja urbanitzades.

A aquestes zones de nova edificació el Pla preveu tipologies de construcció totalment fora d’escala, amb grans blocs d’habitatges de volumetries específiques, que creen murades cap el camp, que res tenen a veure amb els tipus d’edificacions que s’han vingut construint amb el PGOU de l’any 1988 i que podrien provocar la creació de “guetos”.

Es tracta, per tant, d’un planejament expansiu, que romp amb el desenvolupament harmònic que, en general, ha tingut Ciutadella durant els darrers 30 anys, perdua d’identitat per alterar sa tipologia edificatoria

Sense ser molt exhaustius, però després d’un anàlisi prou rigorós, volem destacar les següents prescripcions del Pla en les que no hi esteim d’acord:

(excessiva i innecessàriament) Intervencionista. El Pla ha de regular alçades, volums, etc, però no entrar de forma invasiva a l’interior de les edificacions, incloent normes restrictives i capritxoses que no aporten res; dins d’uns límits generals, el planejament ha de ser flexible. Per altra banda, amb caràcter general, algunes limitacions que imposa el Pla deixen mig poble en estat de “inadequada”, amb la inseguretat i precarietat que suposa aquesta situació. La regulació de les plantes soterrani, de la profunditat edificable, els patis de llums i la ventilació, jardins privats, etc, son alguns exemples de regulació invasiva que no aporta res.

Limitació dels usos turístics. El Pla preveu que cada any es podran autoritzar un màxim de 221 places d’allotjament per a ús residencial i turístic, exclòs en aquests darrer cas l’ús hoteler. A més, la intensitat d’ús de les edificacions estableix uns paràmetres que impedeixen a la pràctica que es desenvolupin establiments turístics. La norma deixa pràcticament sense possibilitat de fer habitatges turístics en cap de les urbanitzacions turístiques existents a Ciutadella. S’hauria d’incloure l’ús turístic a totes les parcel·les de les zones turístiques. En qualsevol cas es una regulacio propia d’es consell insular a traves d’es PTI.

Delimitació i regulació del casc antic. El nou PGOU amplia el perímetre del casc antic, en el sentit d’aplicar la normativa del centre històric a zones de l’eixample continues a l’actual delimitació. Aquestes restriccions, que consideram innecessàries, deixen en estat de “inadequades” moltes edificacions, provocant un problema de precarietat i incertesa en els ciutadans. L’evolució del casc antic, on es delimita l’Àrea Històrica, el Primer eixample (fins la part interior de sa quantramurada), el Segon eixample (a l’altra banda de sa quantramurada) i posteriors desenvolupaments, ha produit, per raons històriques i socials òbvies, diferents tipus de parcel·lacions i tipologies edificatòries, i per tant, les normes del casc antic no son aplicables de forma homogènia en tots els casos.

Aparcaments. Per una part la regulació dels aparcaments privats a noves edificacions és restrictiva i poc flexible, la qual cosa no afavoreix la densificació del poble. I pel que fa als públics, proposa un gran aparcament a la zona de l’antiga Estació Marítima, totalment desconectat de la ciutat i, per tant, amb poques opcions d’èxit.

Estació d’autobusos. Preveu dues ubicacions, una a la zona de l’antiga Estació Marítima, totalment desconnectada del centre de la ciutat, i l’altra a la Via Perimetral, que és la que consideram més adequada.

Hortals.Ho deriva tot en es PTI, noltros pensam que sa problematica de tenir 2.000 hotrals fora de ordenacio, creim que es una problematica de es municipis.

Pel que fa a la capacitat d’adaptació del PGOU a noves situacions futures que es puguin produir, el Pla és excessivament rígid, preveient-se un llarg i dificultós; hauria de ser un planejament més obert i flexible, per adaptar-se de forma àgil als canvis.

A més, el Pla provoca inseguretat jurídica, tant pel que es diu al paràgraf següent, com perquè moltes prescripcions no estan clarament definides i poden dependre del criteri dels tècnics que hi hagi en cada moment, la qual cosa provoca incerteses que en res afavoreixen les iniciatives de ciutadans i empreses. Per altra banda hi ha molts d’aspectes del PGOU que ja estan regulats en altres normatives, sobre habitabilitat o en el codi tècnic de l’edificació (CTE)

Hi ha una altra raó, no menys important, per a demanar la suspensió de la tramitació, i és que el fet que el PGOU s’aprovi abans de que s’aprovi la revisió del Pla Territorial Insular pot fer que el PGOU quedi obsolet en molt poc temps. L’ordre raonable és que una vegada revisat i aprovat el planejament insular, s’aprovi el PGOU en consonància amb les previsions que pugui fer el PTI.

Es pot afirmar que el PGOU actualment en vigor, de l’any 1988, resulta més adequat que el que s’està plantejant, tota vegada que ha teixit, amb algunes excepcions, un nucli urbà equilibrat, amb personalitat pròpia, etc.

Per tot açò, el grup municipal del Partit Popular presenta la següent al·legació:

Suspendre la tramitació de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ciutadella, anul·lant l’aprovació inicial, i procedir a una nova revisió refent els documents que l’integren.

No Comments

Post A Comment

X