Marc Pons no troba el seu lloc

El secretari general dels socialistes menorquins, Marc Pons, camina com ovella sense pastor, pensatiu, com perdut. El veig passejar pels passadissos del Parlament com ànima en pena. Sembla com si no hagués trobat encara el seu lloc als bancs de l’oposició o no s’hagués aclimatat a aquest nou estatus que les urnes li han concedit. Encara ha d’estar pensant com és possible que els ciutadans s’hagin equivocat de forma tan clamorosa.

Sembla com si encara no hagués digerit haver perdut la seva butaca de president a l’edifici de la Plaça Biosfera. El seu telèfon ja no sona com abans. Ningú el crida i ja ningú li fa cas. Ni tan sols en el seu partit. Ha deixat de ser el protagonista de les pàgines dels diaris. Ja no el saluden com abans, ni el paren pel carrer. En fi, suposo que aquesta sensació de buit ha de ser molt difícil d’assumir i tot això el manté en un estat d’angoixa permanent.

Certament, els ciutadans han apostat, de forma majoritària, per una nova manera de fer les coses. Han dit, de forma rotunda, que no volen un govern intervencionista, un govern despilfarrador i adicte a endeutar-se. La gent ha dit prou a un govern sectari, que ha practicat el clientelisme més devastador i ha repartit els diners públics entre els seus amics ideològics. Els ciutadans han dit que ja n’hi ha prou de la política del no pel no. Una política que ha tancat les portes a la iniciativa privada i ha marginat projectes i inversions interessants per a la illa. Unes polítiques obsoletes que ens han portat a Menorca a la vora del precipici i ha condemnat als menorquins a l’ostracisme més absolut.

Però Marc Pons segueix persistent, insistint en recuperar el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials o el Pla Insular de Costa. Segueix defensant els seus projectes fracassats. Uns projectes que són l’exemple més il·lustratiu de la seva visió intervencionista de l’economia. Una visió antiquada i retrògrada que ens porta als Plans Quinquennals implantats per la Unió Soviètica, on tot estava programat i mesurat, on els ciutadans vivien com a autòmats seguint a ulls clucs el que els manaven els dirigents del Partit Comunista.

Aquesta visió paternalista de la vida, on l’administració ha de resoldre-ho tot, ha de regular-ho tot i ha de controlar-ho tot, gràcies a Déu, ja ha acabat. Aquest plantejament, que Marc Pons i l’esquerra en general han abanderat a Menorca, ens ha portat a tenir una administració desmesurada i caríssima, endeutada fins a les celles i amb uns dèficits descomunals. Un model insostenible i inassumible, i menys encara amb l’actual conjuntura de crisi econòmica.

Desperti Sr. Marc Pons. El seu model ha fracassat i ha estat, a més, rebutjat per la majoria de menorquins. La gent vol menys administració i més llibertat. De fet, ara toca fer tot el contrari del que s’ha fet fins avui. Desfer el camí. S’ha acabat la cultura de la subvenció que amb tanta alegria utilitzava la nostra esquerra. S’ha acabat tenir projectes, que creen riquesa i llocs de treball, amagats en el més profund dels calaixos dels despatxos del Consell. Toca ara empènyer i il·lusionar a la iniciativa privada i als nous emprenedors. Cal llevar barreres i eliminar prejudicis.

Els empresaris, tants anys estigmatitzats per l’esquerra sectària, han d’aprofitar aquesta nova oportunitat per, amb tots i entre tots, tornar a aixecar Menorca. S’obre doncs, la Menorca de les oportunitats i es tanca la Menorca del pessimisme i la resignació.

 

Antoni Camps Casasnovas

Diputat del Grup Parlamentari Popular

X