Les «maneres» de Manera

L’anterior conseller d’Hisenda del Govern, Carles Manera, no ha volgut comparèixer en el Parlament balear per explicar la seva gestió al capdavant de les finances públiques de la comunitat. Ha amagat el cap i s’ha refugiat en els seus llibres, en les seves classes universitàries i en els seus viatges, després d’haver deixat a la comunitat autònoma en una situació molt delicada.

 

Molts es pregunten si no caldria demanar responsabilitats civils o penals contra els qui han portat al precipici a la nostra comunitat i han posat en risc el nostre estat del benestar. Jo sóc de l’opinió que no hauria de sortir gratuita una actitud tan negligent i irresponsable com la desenvolupada en l’anterior legislatura. Hauria d’haver-hi un altre tipus de responsabilitats.

 

No pot ser que algú pugui arruïnar una comunitat autònoma sencera, posant en perill la continuïtat de serveis tan bàsics com l’educació o la sanitat, i pugui marxar tranquilament sense ni tan sols donar explicacions davant el Parlament.
I és que Carles Manera té el dubtós honor d’haver gairebé triplicat l’endeutament històric de la comunitat en quatre anys. De fet, només l’any 2009 es van signar préstecs per un valor superior als 1.100 milions d’euros. Un endeutament que ha multiplicat el pagament d’interessos i les quotes d’amortització del deute. De 2010 a 2011 s’ha incrementat un 78% el pagament d’interessos, passant de 75 milions d’euros l’any 2010 als 130 milions d’euros en 2011. I les amortitzacions del deute han passat dels 70 milions de 2010 als 190 milions d’euros en 2011 (un 170% d’increment).

 

Malgrat aquestes xifres, que són autèntiques lloses pesadíssimes sobre els comptes públics, no hi ha hagut “manera” de que Manera ens hagi pogut explicar els motius d’aquest desgavell econòmic i els motius d’haver aplicat una política de gastar a mans plenes, amb dèficits colossals, increment exponencial de l’endeutament i augment de la despesa.

 

Manera segueix en el seu retir d’or, potser convertit, com Zapatero, en supervisor de núvols o alguna cosa semblant, lluny del soroll i com si l’hecatombe econòmica de la que és el màxim responsable no anés amb ell.
Un altre exemple de les polítiques socialistes, és el préstec fantasma de 150 milions d’euros que el conseller Manera va anunciar uns dies abans d’abandonar el seu lloc i que, segons ell, només estava pendent de signar, però del que no existeix cap document que ho acrediti. I no hi ha manera que Manera ens expliqui que va succeir amb aquest préstec, amb qui l’havia negociat, amb quin banc, amb quins directius. Tot és silenci. I al final, del préstec, res de res. Fum, molt fum.

 

Tampoc ha volgut explicar com es va permetre, en plena crisi, en l’exercici de 2010, amb una baixada molt important dels ingressos, que es gastessin 480 milions d’euros més del que s’havia pressupostat. O que en acabar la seva gestió hi hagués més d’1.100 milions d’euros en factures pendents de pagament.
Ni ha explicat tampoc la seva falta d’interès a recuperar i reivindicar els 240 milions del Fons de Competitivitat que el Govern de Zapatero ens ha negat, una vegada i una altra. Uns diners imprescindibles amb els que es podrien afrontar els pagaments a les associacions de discapacitats, o als farmacèutics, o els viatges dels malalts. Són moltes les preguntes que ens fem i no hi ha hagut “manera” de que Manera les hagi volgut contestar.

 

Carles Manera hauria d’haver anat al Parlament a donar comptes de la seva nefasta gestió. Hauria d’haver donat la cara, haver estat valent i no haver amagat la seva responsabilitat que no és una altra que haver deixat la pitjor herència mai rebuda per un president del Govern. S’ha convertit en el pitjor conseller d’Hisenda que no ha pogut acabar el seu mandat amb un mínim de dignitat. Sr. Manera, aquestes no són “maneres”.

 

Antoni Camps Casasnovas

Diputat autonòmic del Grup Popular

X
Send this to a friend