L’alarmisme de la diputada Cristina Rita

Li ha sabut greu a la diputada socialista, Cristina Rita, que el curs escolar hagi començat amb total normalitat a Menorca. Sembla com si li hagués agradat més veure mobilitzacions, algarades, escoles tancades o pares d’alumnes amb pancartes a les portes de les escoles.

 

La senyora Rita s’ha atrevit inclòs a dubtar de l’ informació contrastada donada per “alguns” mitjans de comunicació que van informar de la  normalitat viscuda en el principi de Curs en el Centres Escolars.

 

La senyora Cristina Rita fa bona aquella màxima que diu: “quant pitjor, millor”. Quan pitjor els hi va als ciutadans, millor els hi va als partits de l’oposició. I, per això, esperaven un inici de curs calent per poder utilitzar-lo políticament per desgastar al Govern.

 

La sorpresa dels partits d’esquerres ha estat que l’activitat escolar s’hagi reanudat amb total normalitat. Una normalitat que ve acompanyada, a la nostra illa de Menorca, amb la inauguració d’una escola, el C.P. Maria Lluïsa Serra a Maó i l’obertura del CEIP Albert Camus a Sant Lluis que implicarà l’eliminació dels quatre barracons existents al CEIP Sant Lluis. Curiosament, a pesar dels mals auguris de la diputada Cristina Rita, en només un any, el nombre de barracons s’haurà reduït en 10, passant a Menorca, de 23 a 13. Tot un èxit si tenim en compte les restriccions pressupostàries actuals.

 

Per altra banda, s’ha de destacar una altre bona notícia en aquest inici de curs. És el cas de sis col·legis de Menorca que s’han acollit a un pla pilot d’educació plurilingüe impulsat pel Govern. Un pla d’implantació i normalització de la llengua estrangera entre els nostres alumnes. Una iniciativa molt ben rebuda pels pares i que significa la recuperació del model educatiu trilingüe que s’havia començat a implantar durant la legislatura 2003-2007 i que el govern del Pacte de Progrés incomprensiblement va eliminar.

 

Menorca ha començat aquest curs amb 14.474 alumnes i 1.816 professors. Una xifra que voldríem fos millor, però que és més que suficient per poder donar un servei educatiu de qualitat. Ja ho deia la pedagoga Pilar Benejam en una recent entrevista, la qualitat educativa i, per tant, els resultats acadèmics, no són conseqüència d’un augment de la despesa educativa sinó més bé per la implicació del professorat.

 

És curiós veure com ara, la senyora Cristina Rita es preocupi per les restriccions pressupostàries que afecten a l’educació i, en canvi, no digués res quan el govern del Pacte, a qui donava suport, feia créixer el dèficit en més de 1.000 milions d’euros anuals i quadruplicava en una legislatura l’endeutament. A l’anterior legislatura, amb l’aplaudiment de la diputada Cristina Rita, es va iniciar una esvalotada carrera d’increment de la despesa que, a partir de 2010, va provocar fortes tensions de tresoreria i com a conseqüència d’això, l’ impagament d’uns 1.400 milions d’euros a petits empresaris i autònoms i a altres institucions públiques. Que fàcil és per la senyora Rita demanar més despesa en educació quan mai s’ha preocupat de com pagar-la.

 

La situació de, en la pràctica, suspensió de pagaments de la comunitat autònoma fa inevitable haver de racionalitzar la despesa i que aquesta racionalització hagi d’afectar a la sanitat i a l’educació, donat que ambdues partides representen aproximadament el 80% de la despesa no financera de la comunitat.

 

A cap polític agrada haver de dir que no i haver de retallar, però aquestes mesures d’austeritat són imprescindibles si es vol fer sostenible i viable l’actual estat de benestar. Després de quatre anys de disbauxa on no es va mirar el futur sinó la instantaneïtat del moment, ara són moments de responsabilitat i de gestionar amb seny.

 

En aquests moments s’estan posant les bases per tenir una educació viable, una educació que es pugui pagar. Lògicament, tots voldríem, com la senyora Rita, uns ratis d’alumnes per aula menors, augmentar els grups de suport, augmentar les ajudes per llibres de text, per transport escolar o per menjador. Tots volem una educació millor, però ara són temps de posar els peus en terra i pensar amb quina educació ens podem pagar.

 

No cal dir que estem convençuts  de la voluntat i professionalitat del professorat i de  la comprensió de la majoria de mares i pares dels nostres alumnes  davant d’aquestes mesures i que apostem tots junts en circumstancies especials   per una educació pública, sostenible, de qualitat i de igualtat.

 

L’actitud alarmista de la diputada Cristina Rita demostra que, enfora de voler que el sector educatiu funcioni, el que pretén és tot el contrari, la seva desestabilització. De fet, la seva actitud alarmista la deixa en evidència i posa de manifest una forma de fer política inelegant i partidista  que no vol resoldre problemes sinó crear-ne.

 

 

Manuel Monerris Barberà

Diputat del Grup Parlamentari Popular

Membre de la Comissió d’Educació, Cultura i Esports

X