Impost de Patrimoni i la demagògia de l’esquerra
És curiosa la vehemència en que el Partit Socialista està defensant, ara, la recuperació de l’Impost de Patrimoni. Un impost que va ser el propi Govern del PSOE qui el va eliminar, (es va deixar d’aplicar a l’any 2008), després de que això fos una promesa que figurava, fins i tot, en el seu programa electoral.
Ara, però, els socialistes el volen tornar a recuperar, contradient els seus propis arguments de tot just fa 3 anys.
Era el ministre Solbes qui va anunciar l’eliminació de l’Impost de Patrimoni, i ho va fer dins un conjunt de mesures fiscals i econòmiques que tenien com a objectiu reactivar l’economia espanyola. L’eliminació de l’Impost de Patrimoni era, per tant, un element que els socialistes consideraven tenia incidència en la reactivació econòmica. Ara, en canvi, volen recuperar l’Impost de Patrimoni amb el mateix argument que donaven quan el van suprimir. És un exemple més de l’esquizofrènia dels socialistes; un partit que, certament, necessita una redefinició urgent i recuperar un discurs més seriós i més unívoc.
El Partit Popular, en canvi, mantè el seu criteri. Segueix considerant que l’Impost de Patrimoni és un impost totalment injust. És injust perquè suposa una doble imposició sobre un mateix fet. Per una banda tenim que l’Impost de Patrimoni grava l’estalvi i, per altra banda, aquest mateix estalvi ja ha estat gravat prèviament, durant la seva generació, per l’Impost sobre la Renda. És a dir, un mateix doblers és gravat quan es genera (primera imposició) i quan es guarda (segona imposició).
Per aquest mateix motiu aquest impost s’ha anat eliminant de les legislacions de tots els països occidentals. A Europa només dos estats el conserven.
Diuen també els socialistes que aquest impost vol gravar als més rics, a les grans fortunes. I argumenten que els que més tenen, més han de pagar. Aquest argument és una fal•làcia que ni ells mateixos es creuen. Les grans fortunes tenen els instruments i els ressorts suficients com per evitar haver de tributar per aquest impost. Al final, si aquest impost s’apliqués, recauria sobre els de sempre: la classe mitja, la més castigada per la crisi econòmica actual.
El model del Partit Popular té com a criteri general, el no pujar impostos. No es pot permetre que la mala gestió dels darrers anys l’hagin de pagar els ciutadans. Com exemple d’això, dia 22 de desembre s’aprovarà en el Ple del Parlament un decret-llei de mesures tributàries que suposarà, fins i tot, una rebaixa important d’impostos, dintre de la capacitat normativa de la Comunitat autònoma.
És cert que, per altra banda, en algunes administracions, ara governades pel PP, s’ha hagut de pujar algun impost (alguns ajuntaments han pujat l’IBI). És cert. Són mesures que s’han hagut de prendre per l’extrema gravetat en que s’han trobat els comptes públics en algunes administracions, després d’anys de governs d’esquerres. L’herència rebuda, en alguns casos, ha estat absolutament catastròfica i ha fet inevitable haver de pujar algun impost.
En qualsevol cas, des del Partit Popular entenem que l’increment dels ingressos de les administracions no ha de venir per l’increment d’impostos, sinó que aquest increment d’ingressos ha de venir per un augment de l’activitat econòmica. Com més activitat econòmica hi hagi, hi haurà més llocs de feina, per tant, més contribuents i, lògicament, més ingressos per les administracions. I aquesta activitat econòmica es produirà si hi ha un entorn i una legislació favorable. En aquest línia va dirigida la nova Llei General Turística, la Llei d’emprenedors, el Decret-Llei de mesures tributàries i les mesures de simplificació administrativa que s’estan començant a aplicar.
S’ha començat a caminar en aquest camí, passant d’un model basat en la subvenció, la despesa, el dèficit i l’endeutament (i si el doblers no basta, augmentam els impostos), a un model caracteritzat per l’ajustament del sector públic, minimitzant la seva dimensió, i per l’incentiu al sector privat i al petit empresari.
Dos models ben distints: un que ens ha duit al precipici i l’altre que ens traurà d’ell.
Antoni Camps Casasnovas
Diputat autònomic del Partit Popular