Es consolida el finançament dels Consells

Els pressupostos de la comunitat autònoma per 2014 han provocat, un any més, el rebuig dels partits de l’oposició, amb motius d’allò més variats, alguns que freguen l’espantall i altres basats en la ignorància o en premisses falses.

 

Un dels arguments més insòlits és l’exigència al Govern de no pagar als bancs i no retornar els 200 milions de bons patriòtics en els quals tants ciutadans van confiar. Una proposta a la veneçolana que només demostra la radicalització i l’extremisme dels partits de l’oposició actual. En 2014 haurem de pagar 960,6 milions en amortització i interessos del deute, uns venciments, fruit en la seva major part, de préstecs contractats durant el Pacte de Progrés. És increïble sentir que no paguem els deutes als mateixos responsables que les van contreure. Els mateixos que no es van empatxar en endeutar-nos fins a les celles ara insisteixen en no retornar els seus propis deutes. Entendríem que aquest tipus de propostes procedissin dels grups més extrems de l’esquerra, però no d’un PSOE que, fins ara, tenia vocació de govern. La deriva socialista cap a posicions antisistema comença a preocupar fins i tot dins de les seves pròpies files.

 

Una altra crítica, fruit de la ignorància, és la que fa referència a l’escàs finançament dels Consells Insulars. Res més lluny de la realitat. Precisament als pressupostos de la CAIB s’eleva fins als 212 milions d’euros les partides destinades al finançament dels Consells, la qual cosa suposa un increment de 28 milions pel que fa a l’any anterior. Una aposta claríssima cap a l’estabilitat i l’impuls que les administracions insulars necessiten, en un procés que ha de culminar amb l’aprovació de la Llei de Finançament dels Consells Insulars, aprovació que està pendent des de 2007. D’altra banda, la partida extra pressupostària que suposaven les bestretes a compte, les “bestretes”, pagament a compte que donava el Govern a les administracions insulars en tan no s’aprovés la Llei de finançament dels Consells, ara passa a ser una partida pressupostària. Ara es dóna solidesa a la partida de finançament als Consells i passa d’estar als llimbs a ser una part numèrica dels pressupostos. Precisament, contràriament al que diuen els partits d’esquerres, amb aquests pressupostos s’aconsegueix consolidar el finançament dels Consells.

 
Una altra qüestió que ha desencadenat una certa polèmica és la que fa referència a les inversions territorialitzades. La realitat dels nombres és la següent: Mallorca rep, entre Palma i Part Forana, 39’83 milions d’euros, la qual cosa significa una inversió per habitant de 45,83 euros; a Menorca arribaran 7,97 milions d’euros, la qual cosa representa una inversió de 84 euros per càpita; Eivissa, per la seva banda, tindrà per a inversió nova 6,7 milions d’euros, la qual cosa suposa una inversió per habitant de 50,11 euros; i finalment, Formentera que rep en inversió 393.000 euros, el que significa una inversió per habitant de 36,53 euros.

 

Per tant, sens dubte, Menorca és l’illa que rep la inversió més gran nova per habitant en 2014: 84 euros enfront dels 50,11 d’Eivissa, els 45,83 de Mallorca i els 36,53 de Formentera. La confusió ha sorgit quan, tal com es contempla als pressupostos, la inversió global corresponent a Eivissa és de gairebé 38 milions d’euros. És veritat que a Eivissa es dedicaran 38 milions d’euros, però la veritat és, també, que d’aquest import es destinen més de 31 milions d’euros per fer front al pagament del plurianual de les seves carreteres executades entre 2004 i 2007, per la qual cosa, la inversió nova real per 2014 és, per a Eivissa, de 6,7 milions d’euros. Aquests són els nombres reals i veraços.

 

Finalment, m’agradaria destacar que el 80% de les despeses no financeres d’aquests pressupostos es dediquen a partides socials. A Sanitat es dedicaran 1.194 milions, un 2,35% més, a Educació 798 milions, un 2,29% més i a Benestar social 138 milions, un 7,2% més. La partida de Benestar social, amb 138 milions d’euros, suposa un increment de 18 milions en comparació a l’últim pressupost del Pacte de Progrés en 2010, un 15% més. Aquesta dada és molt reveladora doncs posa en evidència que aquells que s’autoerigeixen en els paladins de les polítiques per a les persones, d’afavorir als més necessitats, dedicaven molt menys diners als serveis socials que l’actual Govern, amb una particularitat, que en 2010 les disponibilitats pressupostàries eren moltíssim majors que les actuals.

 

Els pressupostos de 2014 són la constatació clara que les coses van a millor, que els comptes públics, a poc a poc, s’estan normalitzant i que les polítiques d’austeritat i rigor pressupostari estan donant fruits positius. Ara els proveïdors cobren, el Govern es finança amb normalitat, s’estan incrementant les partides d’inversió productiva, es crea ocupació i s’està reactivant l’economia. Aquest és el camí clar de sortida de la crisi.

 

Antoni Camps Casasnovas
Diputat autonòmic
Portaveu del Grup Popular de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos

X
Send this to a friend