El PP Menorca recolza que la nova Llei de Caça de Balears tingui en compte les realitats territorials i les modalitats de cada illa

El Parlament ha donat el seu suport a la presa en consideració d’una  Proposició de Llei, presentada pel Consell de Mallorca, de modificació dela Llei6/2006, de 12 d’abril, Balear de Caça i Pesca Fluvial, i modificada perla Llei6/2007, de 27 de desembre, de Mesures Tributàries i Economicoadministratives, que va quedar ahir capvespre aprovada amb el vot favorable del Grup Parlamentari Popular i amb l’abstenció positiva dels grups Socialista i Més, i que serà tramitada com a projecte de Llei.

 

L’any 2006 va entrar en vigor a les Illes Balears la primera Llei de Caça i Pesca Fluvial, modificada un any després, al 2007, quan va entrar en vigor la reforma de l’Estatut d’Autonomia, que atribueix les competències en aquesta matèria en els Consells Insulars. El constant increment en el nombre de practicants i els canvis que s’han anat detectant, aconsellen una necessària revisió i actualització de l’actual marc normatiu que regula tant la caça com la pesca fluvial en aquesta Comunitat.

 

Durant el ple del Parlament, la diputada del Grup Popular, Asunción Pons, va ser l’encarregada de defensar la proposició. Ha valorat molt positivament l’esforç que s’ha fet des del Consell de Mallorca, especialment la consellera executiva de Medi Ambient, Sra. Catalina Soler, per a entregar un text redactat amb rigor, ben articulat i argumentat jurídicament. Un text que ha comptat amb les propostes dels Consells Insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, del Comitè Cinegètic Interinsular i de la direcció general de Medi Natural i Educació Ambiental del Govern, així com dela Federació Balearde Caça, que ja ha manifestat el seu suport.

 

Asunción Pons ha destacat la importància d’un dels objectius d’aquesta proposició que planteja la simplificació dels tràmits, amb l’aplicació de les noves tecnologies, i la vocació d’un funcionament més eficaç. La proposició incorpora l’ús de les noves tecnologies de cartografia per a definir la categoria cinegètica dels terrenys a cada illa; aclareix la titularitat dels vedats i distingeix entre propietaris i arrendataris; també amplia les zones de seguretat, facilita el control de la fauna que provoca danys i impulsa la creació de refugis de caça.

 

També ha valorat molt positivament el fet de poder comptar amb interlocutors per resoldre problemes provocats per animals que han fugit o la mateixa vigilància del territori ja que, tot i que és cert que moltes d’aquestes qüestions no són pròpiament de caça, esdevenen dins d’uns territoris que només tenen sentit per ser vedats i tenen repercussió per els pagesos. La Lleide Caça dóna suport a la feina de les societats de caçadors i clarifica temes que afecten a altres col·lectius amb una normativa manco específica.

 

La portaveu d’Economia del Grup Popular ha destacat aspectes com l’educació ambiental amb la intenció de fomentar una pràctica tradicional, amb tota la regulació pertinent, però que ha d’estar  oberta i enriquida per les successives generacions, així com la necessitat de revisar l’actual règim de sancions. “Habitualment, quan es modifica, sol ser per endurir-lo, però considerem desproporcionat, per exemple, imposar un any d’inhabilitació per a poder caçar, més la multa corresponent, més la retirada de l’arma i indemnitzacions per les peces abatudes només pel simple fet de tenir la llicència caducada un sol dia. Cal introduir criteris de ponderació, que creiem són molt bons”, ha dit Asunción Pons.

 

El Grup Popular recolza l’establiment de zones de seguretat on no està permesa la caça, concretament, la restricció de disparar a una distància de com a mínim100 metresdels nuclis urbans i25 metresde vies o camins públics; i també a100 metresmínim enfora de granges agrícoles, terrenys de conreu i àrees d’acampada, amb l’objectiu d’evitar accidents a excursionistes o residents a les zones rurals. L’incompliment d’aquestes distàncies suposarà l’aplicació de sancions de 2.000 fins a 20.000 euros i la retirada de l’arma.

 

Amb aquesta Proposició de Llei es presenta la oportunitat de revisar i adaptar a la realitat de Balears punts clau com són, entre altres, les superfícies dels vedats de caça (tenint en compte les característiques territorials de cada illa); les sancions; i la possibilitat de caçar (com a acompanyants), a menors de 14 anys sempre en modalitats sense arma de foc.

 

Aquesta modificació que proposa el Consell de Mallorca té en compte la realitat social i històrica de la tradició de la caça a Balears, amb les diferents modalitats de filats, a l’aguait, amb reclam, etc. “Tota una cultura cinegètica, que al llarg dels segles, ha configurat uns usos i costums, i que avui necessita d’una ordenada regulació perquè aquí hi entren en joc els interessos dels caçadors, dels propietaris i dels pagesos”, ha afirmat la diputada menorquina.

 

X
Send this to a friend