El PP aprova en el Parlament la primera Llei de Pesca de Balears amb l’acord dels Consells Insulars i les confraries de Pescadors

El ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui el projecte de Llei de Pesca Marítima, Marisqueg i Aqüicultura amb els vots a favor del Grup Parlamentari Popular i també, en la majoria dels apartats, dels grups de l’oposició i dels diputats no adscrits, mentre que en la resta d’articles s’han abstingut i en alguns han votat en contra.

 

A l’inici de la seva intervenció, Asunción Pons, coordinadora de la ponència parlamentària per a la Llei de Pesca, ha agraït l’assistència al ple de representants de les entitats del sector pesquer i de les confraries de pescadors que han participat en el procés de redacció de la normativa i han recolzat la llei. L’organització de Productors de Pesca de Mallorca i la Federació Balear de Confraries van emetre un comunicat conjunt qualificant de “fita històrica” l’aprovació de la llei i afirmant que preferien un marc normatiu general que permeti desenvolupaments legislatius per atendre les circumstàncies canviants, adaptades a la situació dels recursos, de la flota i de la reforma de la política pesquera.

 

El Partit Popular de Balears es va comprometre a tramitar i aprovar, durant aquesta legislatura, una llei per ordenar i regular l’activitat pesquera a les nostres illes. Aquesta actuació forma part del programa de govern del president, José Ramón Bauzá. De fet, serà la primera Llei de Pesca de Balears i deixarem de ser l’única comunitat que no disposa encara d’aquesta llei autonòmica.

 

Avui es compleix un compromís i es dóna resposta a les demandes dels pescadors. Un marc legal que ha estat reiteradament demanat pels professionals; que neix amb la voluntat de ser la norma superior per cohesionar tot el sector i fixar els criteris generals d’actuació; no obstant això, diferents aspectes seran objecte de desenvolupament reglamentari posterior. Asunción Pons ha explicat que, a diferència del que pretenia l’anterior Govern, és una llei pràctica i aplicable perquè “el que no tindria sentit, per exemple, és imposar talles mínimes de les espècies comercials, si l’Estat o la Unió Europea les canvien constantment”.

 

El projecte de Llei ha estat consensuat amb el sector pesquer, tant amb els professionals, protegint i garantint els seus drets, com també amb els pescadors recreatius. Així mateix, és fruit del diàleg i el pacte amb els Consells Insulars, que per primera vegada, tindran unes funcions ben definides i tindran un model de funcionament àgil i eficaç.

Asunción Pons està convençuda que serà una bona llei, deliberada i ben pensada, que a més dels 146 articles que la integren, una majoria, exactament 82, no han motivat cap esmena per part dels grups de l’oposició. Articles tan rellevants com els relatius a protecció i regeneració d’espècies, al Pla Director d’Àrees Marines Protegides, les modalitats d’activitat pesquera professional, les entitats representatives del sector pesquer i el marc regulador de les confraries de pescadors.

 

Ha recordat que el Grup Popular ha acceptat 19 esmenes del PSOE i Més, que s’han incorporat al text, “mostra de la voluntat d’acord i consens tant del Govern com del Grup Popular”.

 

Això sí, la diputada menorquina ha deixat clar el rebuig del Grup Parlamentari Popular, a aquelles esmenes de l’oposició que, malgrat no haver estat aprovades en comissió, encara avui pretenien introduir en el projecte. No tenen en compte les directives de la Unió Europea, plantegen qüestions que vulneren directament les competències en matèria d’ordenació pesquera, afecten matèries que no són competència d’aquesta llei, com la delimitació d’aigües exteriors, i perquè volen imposar els seus criteris de control i intervencionisme que desvirtuen el contingut i objectius d’aquest projecte de Llei.

 

“No serà, per tant, el Grup Popular qui trenqui avui l’acord a què s’ha arribat amb el sector”, ha assegurat Asunción Pons, qui també ha manifestat que no accepta la crítica, totalment gratuïta, que aquesta llei no és insularista.

 

Ha recordat que el gran error de l’esborrany redactat pel PSOE, que afortunadament no es va aprovar mai, consistia que ni afrontava ni resolia el problema nuclear d’aclarir les competències del Govern Balear i els Consells Insulars.

 

La Comunitat Autònoma, segons disposa la Constitució Espanyola, té competència en matèria de pesca, i també en activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc, i aqüicultura. I segons l’article 31.8. de l’Estatut, la Comunitat Autònoma té les competències per al desplegament legislatiu i l’execució de la normativa bàsica de l’Estat en matèria d’ordenació del sector pesquer.

 

És cert que l’article 70.12 de l’Estatut estableix la pesca com a competència pròpia dels Consells Insulars, però els articles 58.3 i 72.2 atribueixen al Govern Balear els principis generals i la coordinació de l’activitat dels Consells en matèria pesquera, i l’article 69 determina clarament que no són susceptibles de transferència les competències suprainsulares, com ésla Pesca; de manera que el Govern és qui exerceix la política d’ordenació del sector pesquer, no els Consells Insulars, i aquests seran els qui desenvolupin i apliquin la llei.

 

 

X