El Parlament aprova una Proposició del PP que reclama a la UE altres compensacions pels sobrecostos de la insularitat

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui una Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari Popular per donar suport a les iniciatives, propostes i mesures presentades pel Govern  al  Projecte de Dictamen sobre Problemes Específics de les Illes, que redacta el Comitè Econòmic i Social Europeu.

Aquesta Proposició, que s’ha aprovat per unanimitat, té per objectiu aconseguir un millor reconeixement i més adequada compensació dels costos de la insularitat a les Balears.

Durant el ple del Parlament, la diputada del Grup Parlamentari Popular, Asunción Pons, ha defensat la Proposició i ha destacat l’informe redactat pel Govern titulat “SOS. L’agricultura de les Illes Balears en perill d’extinció” que va ser entregat dia 9 de març pel conseller Company al comissari europeu d’Agricultura, Dacian Ciolos.

Aquest document explica la precarietat, les dificultats i la incertesa del camp a Balears per la negativa evolució del sector en els darrers anys.

Els pagesos de Balears suporten, en comparació amb les explotacions de la península, uns grans increments en els costos de producció, que posen en perill i fan inviable la continuïtat del sector primari. La diputada ha senyalat que els preus dels pinsos són superiors a Balears en un 45% respecte a la península; en el gasoil l’increment és d’un 5%, i en els fertilitzants és d’un 20%. Només aquests tres sobrecostos ja sumen 22 milions d’euros.

En canvi, ha assegurat Pons, “en els preus que cobrem pels productes agrícoles patim diferencials negatius”. La diferència mitja entre península i Balears al 2011 va ser de 20 euros per cap de bestiar oví. Amb 160.000 animals sacrificats anualment suposa perdre 3,2 milions d’euros.

Segons les dades del FEGA, els ramaders de Balears són els qui cobren el preu de la llet de vaca més baix de tota Espanya, i segurament de tota la Unió Europea: 0,29 euros/litro de mitja, mentre que a la península es paga a 0,33 euros/litro. La quota lletera de Balears és de 87,2 milions de litres, per tant, suposa cobrar 3 milions d’euros manco.

El resultat de tot això és que mentre a la península la renda agrària s’ha incrementat en un 8% entre el 2000 i 2009, a les Balears s’ha reduït en un 40%. La superfície agrícola útil i de regadiu també ha patit un fort descens, amb una disminució del 29% davant del 2% que va baixar a la península.

La parlamentària menorquina ha afirmat que l’informe entregat al comissari Ciolos assenyala el fracàs rotund de la PAC com una de les principals causes per les que l’agricultura de Balears no funciona. El motiu d’aquest fracàs és la ineficàcia de la majoria de les ajudes, calculades amb paràmetres i criteris continentals; que no serveixen a Balears, una de les regions de la Unió Europea que menys euros rep per hectàrea de superfície agrícola.

El Comitè de les Regions ja ha votat el projecte de dictamen de la reforma de la PAC que s’aplicarà després del 2013 i ha incorporat les esmenes presentades pel president de Balears, José Ramón Bauzá.

Entre aquestes hi figura la redistribució d’ajuts, però amb l’advertència de que la proposta de la Comissió Europea és insuficient per les regions insulars; crear programes específics per a les Illes; i incentivar la producció en zones amb desavantatges naturals.

Per tant, el Govern balear, amb el suport del Grup Parlamentari Popular, proposa un règim propi per a les Balears, que consisteix en un Programa d’Opcions Específiques per la Llunyania i la Insularitat.

Aquests programes tenen en compte les dificultats geogràfiques i econòmiques de les regions, amb llibertat per a aplicar polítiques pròpies de suport a l’agricultura.

És una fórmula amb la que ja compten avui altres territoris insulars de la Unió Europea, com les illes Azores i Madeira; que l’any passat van rebre 106 milions d’euros; els departaments francesos d’Ultramar, amb 278 milions; i les Illes Canàries, amb 268. Totes aquestes xifres contrasten amb els només 32,9 milions que van rebre les Balears en aportacions de la Unió Europea per l’agricultura i ramaderia.

Pons ha afirmat que ha arribat el moment d’aconseguir una reorientació del model d’ajudes de la Unió Europea, que avui no beneficia a Balears. L’objectiu és que les explotacions agràries de Balears puguin competir en les mateixes condicions que les situades a la Península.

En definitiva, “reclamem un règim específic per les Balears, que reconegui el fet de la nostra insularitat com un desavantatge competitiu; i aporti recursos similars com els que ja obtenen avui les illes abans esmentades”, ha conclòs la diputada.