El GPP demana un major control del frau fiscal

El diputat del Grup Parlamentari Popular, Antoni Camps, presentarà una Proposició No de Llei sobre la elaboració d’un pla general de lluita contra el frau fiscal que serà debatuda el proper dimarts durant la Comissió d’Hisenda del Parlament de les Illes Balears.

La Proposició No de Llei sol·licita al Parlament que insti al Govern de les Illes Balears a treballar en conjunt amb el Govern d’Espanya per tal d’impulsar mesures que suposin un major control del frau fiscal, tant en els impostos generals de l’Estat com en els tributs que gestiona directament la Comunitat Autònoma, així com també en la reducció de l’economia submergida.

La manca de liquiditat que pateixen en l’actualitat totes les administracions públiques degut, en bona mesura, a la davallada dels ingressos tributaris, està esdevenint en un greu problema per a la pròpia economia de la comunitat autònoma ja sigui pel que representa en el control del dèficit, com pel que significa en els retards en el pagament de les factures als proveïdors i a altres institucions públiques.

Des de que va començar la crisi econòmica a l’any 2007 el Govern Balear ha vist com anaven baixant de forma progressiva els seus ingressos per la via de la recaptació dels tributs autonòmics gestionats per la CAIB. De fet, s’ha passat dels 857,8 milions d’euros de finals de 2007, als 381 milions d’euros que va recaptar l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) a l’any 2011, el que significa un total de 476,7 milions menys.

Des de l’actual executiu autonòmic s’han fet passes molt importants en la reducció de la despesa pública a fi d’anar compassant les despeses amb els ingressos reals. S’han aplicat mesures de rigor pressupostari, d’austeritat i d’optimització de la despesa pública. Mesures que també han de venir acompanyades d’altres en la línia de millorar els ingressos.

En aquest sentit, segons els Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) l’economia submergida mou a Baleares prop de 5.000 milions d’euros, incloent els 1.700 milions corresponents al frau de caràcter laboral. A lo que s’hi hauria d’afegir els quasi 50.000 lloguers submergits que, segons Gestha, hi ha a les Illes Balears i que representen quasi el 60% del total.

Segons els Tècnics del Ministeri d’Hisenda si s’aconseguís reduir l’economia submergida del nostre país en deu punts, fins a situar-la al nivell dels nostres veïns europeus, això suposaria un increment dels ingressos a nivell nacional de 38.500 milions d’euros anuals i, en el cas de Balears, suposarien 967 milions d’euros anuals.

Camps ha destacat que amb la Llei de Transparència el Govern de Rajoy es fa un pas de gegant en el camí de la modernització de les administracions públiques, fent-les més properes i podent visualitzar-se millor on van els diners del contribuent. “Aquest esforç de transparència per part dels ens públics ha de venir acompanyat per un esforç similar per part del sector privat. El frau fiscal i l’economia submergida suposen una reducció molt important dels ingressos públics, uns ingressos tan necessaris especialment en uns moments en què està en joc el nostre model d’estat del benestar, la nostra sanitat, la nostra educació i els serveis socials”.

El diputat menorquí ha recordat que si tothom pagués els impostos que ha de pagar, la nostra comunitat autònoma tindria dèficit zero, no serien necessaris els ajustos que s’estan aplicant a la nostra sanitat i a la nostra educació, no faria falta pujar impostos i es podria pagar puntualment als proveïdors. “La lluita contra el frau fiscal requereix a més d’una pedagogia molt directa. Els ciutadans han de ser conscients de que tots els diners que es deixen d’ingressar a les arques públiques són uns diners que afecten a la sanitat i a l’educació, o als discapacitats o a altres activitats socials”, ha assegurat Camps.