Antoni Camps recorda que el Govern segueix imputant en els pressupostos les `bestretes’ que el Govern del Pacte va deixar de pagar a partir de 2009

El diputat del Grup Parlamentari Popular, Antoni Camps, ha defensat la nova Llei de Finançament dels Consells Insulars que, entre altres objectius, «dóna resposta a dèficits estructurals de finançament de l`administració insular, dóna estabilitat a els ingressos en funció de variables objectives i acaba amb el sistema de `bestretes`, que ara el Govern es veu obligat a imputar en els pressupostos de manera progressiva, per tal d`anar liquidant les quantitats que van deixar de pagar a partir de 2009».

El parlamentari menorquí ha intervingut avui en el debat d`una moció, presentada pel Grup Socialista, en el ple del Parlament. Ha manifestat que es tracta d`un projecte de llei consensuat i recolzat per tots els Consells Insulars, que elimina els convenis de finançament de les grans competències pel que no dependrà de la voluntat del govern de torn, que permet també participar en els increments de els ingressos de la Comunitat, que garanteix el principi de suficiència i de mínims que estableix l`Estatut d`Autonomia, que preveu la revisió cada quatre anys de les variables objectives de repartiment i reconeix l`autonomia dels consells insulars.

Ha destacat la importància de l`acord assolit entre tots els consells i el Govern balear, alhora de concretar un nou model per al finançament dels Consells i que ha estat gràcies a la bona voluntat de totes les parts. «Curiosament, aquest model que millora punt per punt el model anterior, el senyor Marc Pons, no li agrada».

Ha recordat que PSOE i PSM van tenir quatre anys per consensuar un model de finançament i no ho van fer, «però ara que aquest govern ho ha aconseguit, tot són problemes i obstacles, dóna la sensació que per part dels grups de l`oposició no hi ha voluntat d`arribar a cap acord, segueixen ancorats en l`estratègia del no a tot, de marcar distàncies amb el PP, i això no és bo i menys amb un tema de tanta importància com és el finançament dels Consells».

«El senyor Pons parla de falta de transparència, d`opacitat, quan precisament el nou sistema és totalment transparent, en la mesura que les fórmules de repartiment estan perfectament plantejades en el projecte de llei, les variables utilitzades es recullen de fonts oficials, són totalment accessibles i, a més, les simulacions efectuades s`han facilitat als grups de l`oposició», ha dit Antoni Camps, que ha afirmat que parlar de manca de transparència del model és una afirmació gratuïta sense cap fonament, «ja ens agradaria haver trobat en l`expedient de la Llei de 2002 els quadres de simulació del sistema».

El portaveu d`Hisenda del Grup Popular ha tornat a criticar el sistema de `bestretes’ que aplicava el Govern del Pacte i que tant defensa l`oposició, tot i que aquests avançaments a compte només es pagaran el 2008 íntegrament. Ha explicat que al principi es van acordar 30 milions per a Mallorca, després van ser 37,5; 3 per a Menorca, després van ser 4,5 milions i 3 més per a Eivissa, augmentant després a 4,5, com s`haguessin pogut acordar altres quantitats; i que al final de la legislatura passada el Govern va començar a no pagar aquestes bestretes, de fet, només s`han pagat els de 2008 (25 milions d`euros per a Mallorca, 3 per a Eivissa i 3 per a Menorca), el 2009 es van pagar els de Eivissa (3M) i els de Menorca (3M) però no els de Mallorca (37,5 M) i cap altra es va pagar.

«Ja no parlem de les de 2011 que, directament, no es van poder pagar donat que en ser partides extrapressupostàries i tenir un pressupost prorrogat, això feia impossible fer-les efectives». «És més, la seva incapacitat manifesta fer perdre als Consells Insulars 46,5 milions d`euros en només un exercici per la falta d`aprovació dels pressupostos generals de la Comunitat, i ara el Govern ha de procedir a la seva progressiva imputació pressupostària per tal d`anar liquidant les `bestretes`», ha afirmat Camps.

El Grup Parlamentari Popular ha votat a favor del primer punt de la moció, ja que expressa el que disposa l`Estatut d`Autonomia, i en contra de la resta de punts, atès que no té sentit votar una qüestió que s`ha de substanciar en l`imminent debat de la llei, durant el seu tràmit parlamentari.